Us escric aquestes lletres tan sols
per dir-vos “adéu”. No és un adéu per
![]() |
Elena Núñez |
sempre, tan sols és un “adéu plumífer”.
Us preguntareu que significa. No patiu,
us ho descriuré amb senzillesa. Aquest,
és un adéu on la persona és queda i
la ment se’n va. No rigueu, que us veig!
Necessito escriure, i per fer-ho necessito
volar. Sé que m’entendreu perquè sabeu
que no us respondré per molt que em crideu.
La habilitat de volar és un do que no penso
malbaratar amb la rutina d’aquest món físic
lligat per les hores, les necessitats i la poca
llibertat de ser un mateix a cada moment.
No em crideu ni per a menjar. Quan he alçat
el vol, les necessitats fisiològiques, ipso-facto
desapareixen. Ara bé, si ho heu de fer, que sigui
tan sols per dir-me que també heu aprés a volar...