INSTANTS

T’estimo sempre, sempre t’estimo

en tot moment i a cada instant.

Et duc al cor en tot moment

i a cada instant al cor et duc.

Aguanto tempre en tot moment

d’instants d’enuig. Aguanto tempre!

Quan puc t’escric! En tot moment

quan tinc instants t’escric a tu.

Ball immòbil

Voleien llençols blancs

com si estels fossin

pels estenedors

del parterre veí.

Ballen ondulant  

sigui cap al nord

o bé cap a l’oest.

Estic badocant

intentant veure’m

entremig de tots ells

però l’únic que faig

és estar asseguda

mirant i guaitant.

EXCUSES

Et juro que t’escolto amb desfici,

mes encara per saber-ne el final.

T’esplaies a gust amb una excusa més.

Sembla que tenen base els teus mots,

penso. S’allarga massa, estic perdent 

l’atenció. Ja preveig el fi, i no m’agradarà.

Les excuses les tens sempre a mà, en canvi 

les mans, no les tens mai per l’acció. Quina 

buidor que impera en el teu món!

ACOMPANYAMENT

Cercada pel grinyolar de les campanes 

on hores lúcides en són agonia

de fressa estrident que em desgavella el dia

tallant-me les il·lusions i les mil ganes.

Espiral inesgotable de mancances

supèrflues junt amb desfici de constants neguits

afloren des de la matinada fins a frec de nit

omplin de música pèrfida l’estança.

No dormo, no menjo, no visc cap avenci

dins aquestes quatre parets de color

estàtic amb cruel i rigorós silenci.

No penso, no somio, res no sento.

L’essència se m’escola dels dits i em minva

la sang de l’esperit. Com viure sense vida?

HAIKUS...Empordà

Fulles voleiant,

vent fresc de tramuntana.

Empordà irritat.

Platges de sorra

blanca amb blanca escuma,

rebot d’onades.

Petjades d’ocell

en qualsevol direcció,

lloc lliure d’humans.

Quatre gavines

cercant engrunes pel port.

Fam matinera.

VISC

Tinc la pell gelada,

però els rius de sang

que se’m mouen pel cos

són guspires de foc

que reneixen a cada

instant, despertant

una vida en què els

pessics punxants

són la broca que em

marca l’avançament.

BAN

BAN 

Es busca regió perduda per la zona d’Europa.  

Respon al nom de Catalunya. Té terres marrons,

boscos verds i aigües blaves. La seva única il·lusió

és que la reconeguin com a país independent

on la seva llengua sigui l’oficial.