A primera línia

John William Godward

On és la gent que inundava l’estança

i s’asseia al voltant d’una taula abundosa?

On és la gent ara que roman l’alcova sola,

rància i trista, i la taula resta plena de res?

Va emmalaltir de vella i és van acabar les festes i els àpats.

Una espelma l’acompanya cada dia, una espelma i un record!

Ja no ballo!

Mark Spain

En un Castell antic inundat d’històries, ballo al bell mig de les columnes amb un vestit sedós, llarg fins als peus. Relats flagrants, inquiets, em són explicats pels habitants no visibles d’aquell Palau estrany. Conten que les nits eren plenes d’alegria i festa i els dies farcits de garbuix. Els temps van anar canviant i va aparèixer la vellesa, la mort i la desaparició dels seus habitants. No s’aturen, m’expliquen infinitat de relats, jo mentre escolto no puc para de ballar. Les històries es succeeixen una darrera l’altra. Sense temps a pair-ne una, ja me n’expliquen un altre, i jo sense poder parar . Les columnes grises són les meves parelles i n’hi ha arreu...

Un nou relat em fa aturar... És el relat de la meva existència... Ja no ballo!... No estic amb vosaltres.... Estic amb ells!

Pompes fines

Estic aquí o allà, ja no ho sé.

La immensitat de tol plegat

em submergeix entre bombolles

de tota mena. No sé mai on seré.

L’únic que faig és acceptar-ho

amb ràbia o amor, el que no tolero

és la ignorància del que cada pompa

em fa reviure. Sempre a peu de canó.

Lluita titànica o combat de titelles.

Vull reposar un xic, una mica tan sols,

demano poc, crec, o bastant, ja no ho sé.

Cançó

Cantava una noia que anava a la font una cançó estranya,  una cançó de fons. Deia la lletra que hi havia un llarg i gran pont que separava dos terres, dos mons. L’un era esplèndid, saturat  de tot, l’altre era culte, molt acollidor. Una guerra va arribar com a joc, i nombrosos membres de cada lloc van començar una batalla de por. Armats volien guanyar amb pals i bastons, fets aquests amb diversitat de joncs. Entre els cultes i els de l’amor van convertir aquella terra en un malson. Al final de la batalla una cançó bressol va sonar en tots els racons. La calma va arribar i una sintonia de mort va tancar la ferotge lluita d’aquell maleït joc. La tragèdia va convertir aquell tros de terra en un pelegrinatge de devoció on la gent culte i la gent d’amor van batejar com; Malson d’un joc en un tros de lloc regat de joncs i de por.

Relats Eròtics 2013

http://www.neurosi.com/neurosi-certamen-de-relats-erotics-2013/

A 0,99 cètims d'euro l'exemplar!!!!!

Pluja de lletres

Una tempesta de fons em va alertar

d’un ruixat imminent i esdevenidor.

Estava al llit passades la mitja nit

amb el nas al coixí. Les primeres gotes

al finestral  van arribar, primer suaus,

insistents després. No hem vaig llevar per mandra

però si ho va fer la meva imaginació.

Vaig fantasiejar una pluja de lletres

que buscaven ressò, cercaven un mot,

volien viure a la llibreta d’algú.

Anava escollint les adients per formar

les paraules justes que donarien vida

a paràgrafs on s’explicaria la seva

història: “Gotes de lletres en pròpia veu”.