JAZZ - 2

El seriós pianista, l’entusiasmat baix i el somrient bateria em van assaltar l’ànima. El meu cos restava assegut a la cadira vermella intentant seguir el ritme que anava augmentant notòriament. Els peus m’anaven per lliure, les mans se’m tornaven guillades  procurant seguir el ritme frenètic d’un jazz tocat amb energia imperiosa i aclaparant. Ells ulls no podien estar-se`m quiets. El meu esperit ja era molt lluny de mi, molt lluny de tot, de tot el que tenia sentit. Em vaig trobar volant per un paisatge desconegut, farcit d’ombres i misteri. A la fi havia succeït el que perpètuament havia esperat; fondre’m amb l’energia del moment. Les notes ploraven la cadència musical, i jo m’impregnava del plor que corria amunt i avall, deixant a cada segon una mica de la seva vida com entonació musical. 

HAIKUS.... Primavera catalana

Notes dulcines

de cançó romàntica,

anhel desitjat.

Mans agafades

dels enamorats somrients.

Resten paraules.

Regal de rosa

vermella per Sant Jordi,

amor expressat.

Vint-i-tres d’abril

rosa i llibre fusionats.

Plaer de catalans.

9 -QUATRE AMIGUES !!!!

Classe de ioga!

Un dia qualsevol, en un gimnàs qualsevol, en una ciutat qualsevol. Després d’una relaxació guiada;

-Ostres! Estic com nova després d’aquest relaxació! –digué la Beth.

-Ai “niñas”, que m’he dormit de tan bé que estava! –digué la Rocío.

-Doncs jo he volat, i he estat tan bé, però tan bé! -afegí la Lucia.

-CAGUM!- cridà l’Elvira.

Les tres amigues se la van mirar.

-Que et passat Elvi?-  preguntà la Beth.

-T’has deixat alguna cosa al gimnàs nena?- preguntà la Rocío.

-Vinga! Vés! Ja t’esperem aquí!- imperà la Lucia.

-CAGUM! CAGUM! CAGUM! CAGUM!- repetí l’Elvira cada vegada més enfadada.

Després de pocs segons.

-Nena, però que coi et passa?- tornà a preguntar la Beth.

-Va, t’esperem!- exclamar la Beth.

-Però..... “muevete nina”!- va manar-li la Lucia.

L’Elvira se les mirà i diqué;

-A la relaxació he pensat amb un INTERRUPTOR DE PERA!... MERDA! MERDA! MERDA!

 Les noies, després del primer desconcert  els hi va ser impossible no descollar-se de riure.

A la relaxació guiada, el professor va fer imaginar als alumnes un interruptor. Quan ja estaven molt relaxats els va dir que tanquessin l’interruptor recolzant-hi el dit del peu, per deixar-se anar del tot.

Jugades de la ment.

A VOSALTRES.... 8000 visites

SALVEU-ME!

Em sé presonera de mi mateixa,  

cap bella melodia mussitarà

sota el meu balcó de baranes grises.

Em sé lladre dels propis pensaments,

enfurismats per no trobar la font

del raig d’aigües insípides, pudentes.

Ni tan sols jo, em puc alliberar

d’aquest colera, d’aquests moments buits

carregats de fetidesa i plom.

Ni tan sols jo, en conec la branca reina

que arrela per tots els indrets

d’aquest cos  madur i finit.

23 D'ABRIL

Espines rabioses,

símbols possessius.

Mans plenes de sang,

dits girant planes.

És el gran moment;

jo olorant aromes

i tu entenent lletres.

Pètals de la meva rosa

es fondran en pàgines

del teu escollit llibre.

És la nostra diada!

És el dia de Sant Jordi.

NOVAMENT GRÀCIES!

Moltes gràcies per la vostra companyia ahir a la Llibreria CEL DE PAPER!!Em vaig sentir molt ben acollida i les vostres mirades em van fer despendre tot el millor de mi.

Molta sort Montse en aquesta aventura de papers, lletres i llapis!!! 

UN PETÓ !