Ingènua

Guillem Martí Ceballos

Viuré eternament malgrat no ho hagi triat.

Vaig empesar-me la llavor de la immortalitat

pensant-me que era un fruit vingut d’orient.

Vaig menjar-me-la i després vaig preguntar.

Insensata de mi! Els ulls de l’home de la parada

em van fulminar. Feia segles que tenia  aquell gra.

Havia estat passant de generació en generació.

Amb la meva inconsciència vaig matar del disgust

a aquell mercader mentre jo vaig adquirir el dret

a viure per sempre dels sempre. Insensata de mi!

(v)+(c) = (i+v)

És veritat el que veig,

tot i que no és cert

el que interpreto.

La certesa em té

hipnotitzada, perquè

tot i essent veritat

amaga variables.

Lleis a "La Carta"

Poc experta en sóc en la matèria

i menys encara amb la coneixença

d’aquesta humanitat que ha avançat

cap a una ambició individual oblidant

que forma part d’un grup. En són

les diferències les pròpies lleis, que no

són iguals per a tots, en canvi demanen

el compliment a tothom. Amb quin dret?

Ho reitero! No hi entenc en la matèria

i menys encara en la humanitat corrupte.