Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 31 de juliol de 2012

MÍSERA


El misteri de la misèria,
és l’enigma d’una substància
llefiscosa que embruta cada
espècimen amb pluja rància
d’un color i un tuf putrefacte.
Però ell, el corb, afamat amb dèria
continua prodigant el crit
per racons inhòspits i fràgils. 

dilluns, 30 de juliol de 2012

Lluna de dia


La negror del pensament 
obnubila la penosa ment
de l’exigu mortal. Veure núvols
quan es pot apreciar llur claror
és mirada buida d’ens tristos
on el propi raonament capritxós
és la mort en plena vida.

dissabte, 28 de juliol de 2012

Coratge


El col·lectiu que trinxa el cor del bon fer,
és una secta malsana on tot l’amor profà
n’obliga a redimir-se amb gran coratge
per seguir avançant i no viure morint.



divendres, 27 de juliol de 2012

Dolor de mare


Poema dedicat a una mare que ha hagut de dir adéu al seu fill. M'ha donat permís per compartir-lo amb tots vosaltres, ja que li vaig fer en la més estricte intimitat del moment.
Un petó Marta!


Aquest dolor intern
no te’l podrà alleugerir
ningú, solament
el pas dels dies, mesos i anys
el podran minvar,
i un somriure en solitud
et farà sentir
que no restaràs mai sola.

dijous, 26 de juliol de 2012

DUES FADRINES


—Tu que vols?— van preguntar-me dues fades fadrines.
—L’essència de tot!— vaig respondre.
Elles dues es van mirar serioses.
—Aquesta paia demana el cor de tot— va dir una.
—No ens hi podem negar—va afegir l’altre.
Jo, en apreciar la seva torbació, vaig pronunciar-me.
—Fadrines! Si pregunteu heu d’estar preparades per la resposta, sinó no gasteu energia en va.
—No saps el que has demanat nena— digué una.
—Sí, crec que sí que ho sap— va rebatre l’altre.
Jo restava a l’espera fent picar els dits de la mà esquerra sobre la taula de ferro del jardí. Aleshores, totes dues van aixecar el braços per concedir-me la petició, però una boira blavosa apareguda del no res ens va aclaparar a totes tres.
—QUIETES!— va dir una veu invisible.
Elles esglaiades i jo expectant vam veure com d’entre la boira apareixia el mag Merlí.
Després d’unes breus paraules entre el mag i les fadrines, aquestes van marxar. Jo continuava quieta a la cadira, però aquesta vegada no es sentien el repicar dels dits, ja que se’m van quedar immòbils després de l’aparició.
—Et demano disculpes en nom  de les meves pupil·les . I ara digues, per què vols aquesta essència noia?—em va preguntar el mag Merlí.
—Per comprendre un xic més d’aquest “tot”, del qual formo part— vaig respondre ferma.
—Has de saber que a part del teu propòsit de comprensió, també patiries els dolors d’aquest “tot”.
—Ho dubto Merlí!- vaig contestar.
—Molt segura et veig noia!—va dir-me ell amb un somriure als llavis.
—Si en comprenc l’essència del “tot”,  també en comprendre el dolor Merlí. I com va dir un dels nostres antics savis ;“La ignorància és el dolor d’aquesta terra”.
Un dilatat silenci va omplir l’espai. El mag Merlí em va mirar travessant-me les entranyes.
—D’acord! T’ho concediré! Però perdràs la teva d’essència— va proferir.
En silenci fred, me’l vaig mirar  aguantant-li la mirada.
—Ets molt llest, Merlí!—vaig dir contundent— I jo, molt ignorant. Dedueixo que si perdo la meva d’essència no seré ningú, i si no sóc ningú no puc existir...
—Tu decideixes!-em va dir sense apartar-nos l’esguard.
—Bona nit Merlí!—vaig pronunciar mentre em llevava de la cadira per dirigir-me cap a casa.
—Bona decisió noia!—va dir-me amb veu serena.

dimecres, 25 de juliol de 2012

ALES DE PAPALLONA


El vol silenciós d’una papallona,
em mostra discret la fragilitat
d’aquest món sever dins aquesta terra
plegada d’éssers vius en plena guerra,
on tota medalla i finalitat
no és altre il·lusió que viure en la zona
destriada, obviant la veritat de tot.

dimarts, 24 de juliol de 2012

RES i TOT

Em moriré sense haver-ho dit tot
malgrat els molts pensaments que flueixen
dins aquest cervell inquiet i creixent.
Però, almenys, sí que hauré somrigut molt. 

dilluns, 23 de juliol de 2012

DESENCIS


Les paraules em tenen lligada.
Els mots proferits amb creença certa
em van fer veure un sol món , únic
tan sols per les nostres inquietuds, però,
la nova vinguda absència m’ha fet caure
en un món on la cavalcada és la solitud.

diumenge, 22 de juliol de 2012

Acudit de l'humorista JOAN THARRATS

Un nen li diu a sa mare:

- Tots els contes comencen igual, amb: "Hi havia una vegada..."
- No, no tots-diu la mare-, alguns comencen amb: "Sí el meu partit guanya les eleccions..."

dissabte, 21 de juliol de 2012

INSTANTS


T’estimo sempre, sempre t’estimo
en tot moment i a cada instant.
Et duc al cor en tot moment
i a cada instant al cor et duc.
Aguanto tempre en tot moment
d’instants d’enuig. Aguanto tempre!
Quan puc t’escric! En tot moment
quan tinc instants t’escric a tu.

divendres, 20 de juliol de 2012

Ball immòbil


Voleien llençols blancs
com si estels fossin
pels estenedors
del parterre veí.
Ballen ondulant  
sigui cap al nord
o bé cap a l’oest.
Estic badocant
intentant veure’m
entremig de tots ells
però l’únic que faig
és estar asseguda
mirant i guaitant.

dijous, 19 de juliol de 2012

EXCUSES


Et juro que t’escolto amb desfici,
mes encara per saber-ne el final.
T’esplaies a gust amb una excusa més.
Sembla que tenen base els teus mots,
penso. S’allarga massa, estic perdent 
l’atenció. Ja preveig el fi, i no m’agradarà.
Les excuses les tens sempre a mà, en canvi 
les mans, no les tens mai per l’acció. Quina 
buidor que impera en el teu món!

dimecres, 18 de juliol de 2012

ACOMPANYAMENT


Cercada pel grinyolar de les campanes 
on hores lúcides en són agonia
de fressa estrident que em desgavella el dia
tallant-me les il·lusions i les mil ganes.

Espiral inesgotable de mancances
supèrflues junt amb desfici de constants neguits
afloren des de la matinada fins a frec de nit
omplin de música pèrfida l’estança.

No dormo, no menjo, no visc cap avenci
dins aquestes quatre parets de color
estàtic amb cruel i rigorós silenci.

No penso, no somio, res no sento.
L’essència se m’escola dels dits i em minva
la sang de l’esperit. Com viure sense vida?

dimarts, 17 de juliol de 2012

HAIKUS...Empordà


Fulles voleiant,
vent fresc de tramuntana.
Empordà irritat.

Platges de sorra
blanca amb blanca escuma,
rebot d’onades.

Petjades d’ocell
en qualsevol direcció,
lloc lliure d’humans.

Quatre gavines
cercant engrunes pel port.
Fam matinera.

dilluns, 16 de juliol de 2012

VISC


Tinc la pell gelada,
però els rius de sang
que se’m mouen pel cos
són guspires de foc
que reneixen a cada
instant, despertant
una vida en què els
pessics punxants
són la broca que em
marca l’avançament.



diumenge, 15 de juliol de 2012

BAN


BAN 


Es busca regió perduda per la zona d’Europa.  
Respon al nom de Catalunya. Té terres marrons,
boscos verds i aigües blaves. La seva única il·lusió
és que la reconeguin com a país independent
on la seva llengua sigui l’oficial.

divendres, 13 de juliol de 2012

Canvio llàgrimes per notes


Estic cansada de plorar,
en canvi, no em canso de cantar.
No ploro per  tu, tanmateix,  
sí que canto per a mi amb garfeix.
Ploro amb desfici i por!
Canto amb l’esperit lluitador!
Ploro per a mi, mes no canto per tu.
  

dijous, 12 de juliol de 2012

CANT


Parla’m amb entonació suau 
i empunyaré com nadó la vida
on el mots gotejaran sedosos
i el somriure taparà tostemps
les baixes veus malicioses.

dimecres, 11 de juliol de 2012

Clamo saber!


Clamo a la vida
la meva raó de ser,
fugissera ella, cap
explicació em dona.
Intento entendre
sense res més que;
imatges, sons i colors,
però aquest cervell meu
no hi troba cap indici
que m’enlluerni  amb
llampegant flama
en els moments
desesperants
del meu saber.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Braços ballant pel cel


Per mar, cel i muntanya
et busco, però no et trobo.  
Ballant, parlant i rient
et penso, però no et veig.
Amb els llavis, mans i braços
et sento, però no et palpo
En el món real i en somnis
vas ésser-hi, però no hi ets.

dilluns, 9 de juliol de 2012

DOTS i DATS


El primer, temps ençà,  era un “paquet material”  sobre l’espatlla de la dona, que l’home acceptava com a premi de quedar-se a la promesa, es pot dir d’altre manera però no em dona la gana de fer-ho. I el segon és el nom que es dona a les jugades que s’han fet dins el joc català de la “botifarra”, que es practica amb família, companys i amics.
Els dots  et pertanyien per naixement, en canvi el dats sempre són sorpresa.
Si els dots i els dats s’ajuntessin formarien el mot “dots-dats” que vindria a significar: “et dono una cosa material per cada vegada que juguis”.
I si ho intercaléssim  per “dats-dots”, significaria que a cada jugada podries aconseguir un premi material.
Total, significaria el mateix, però com que aquest mot no existeix seguirem amb els dots i els dats; “el paquet”  i “les jugades”.

divendres, 6 de juliol de 2012

LLUM FOSCA


Vull riure i no puc
no sento cap música.
Fer un somriure em costa,
i els colors no hi són.
Cauré amb el que duc,
no penso abdicar.
Seré igual que posta
de sol; sense so.

dijous, 5 de juliol de 2012

MICRORELAT en 40 paraules!

Havia de dir-ho tot en quaranta paraules. Les lletres haurien de ser prou lleugeres per garantir-ne el significat, i va dir:
— Hola, em dic Comprensió i sóc partidària de conservar totes les cultures existents per ser experts en molts coneixements.

dimecres, 4 de juliol de 2012

Mirall-llariM


Aquell fatídic dia tot em  sortí al revés, sever dia aquell. El millor que em va passar fou  la rebuda d’un gran ram, mar de flors violetes, margarides i mimosa. I em va fer un sotrac el cos, sóc massa sensible, no estic acostumada a que em regalin res, ser estimat és això? O bé fou el regal d’un amic, cima de tot acompanyament terrenal. Se’m va fer un nus al coll, lloc sempre danyat per les emocions que m’envaeixen. Dels ulls em brollaren llàgrimes que van deixar el llibre que duia a les mans ben moll, llom del qual va quedar destintat. Tractava del marit d’una diva, àvid de poder. D’agradar-me el text no l’hagués tornat aquell fatídic dia a la biblioteca no, on el vaig veure i em va copsar la portada. Quan entrava al recinte vaig observar un home cridant sobre política, estava fart i tip, pit en treia poc per això. De política l’únic que sé, es que estan tots dins el mateix llac, call de bona gent, de mentiders, de poca-vergonyes sense escrúpols, d’ambiciosos. Pocs són els que resten nets. És una monarquia amagada: del cercle ets nat, tan et toca. D’aquell fatídic dia que em van dir que em quedava al carrer per les retallades, em quedo amb les flors rebudes de ves a saber qui, però que van posar color al meu fatídic dia.


dimarts, 3 de juliol de 2012

Caixa de Pandora


La fonètica és el so del cervell,
ell, el cau de la caixa de Pandora.
Tota  lletra que hi anida és el cultiu
macerat pel posseïdor . Desgavell
desbocat de cercles i pals dansaires,
prototips  afuats i línies obliqües.
El senderi cerca els mots adequats
entremig del sarau que hi habita sempre
per les lletres soltes i diferents.
Quan la fita s’aconsegueix, els signes
cobren veu i ens donen el significat
que només el pensament ha produït.

dilluns, 2 de juliol de 2012

Agonia


Balboteig quotidià
convertit en enigma,
murmuri incomprensible
amb ulls inexpressius,
ment clara, gola inquieta,
llavis inamovibles.
Paraules retingudes
en un filet de vida
dins la presó del cos.