Com cada matí de cada dia
anava directe a la cuina a prendre cafè, però aquell matí les coses van ser
diferents. No pas per a ella, sinó pel veí que estava cridant com un boig. Ella
sobresaltada va sortir a la balconada.
-Pabloooo!- va cridar ella.
-Micaaaaaaaaa! -cridava
l’home desesperat.
-Però per Déu! Que et
passa?-digué ella, però sense poder veure’l, ja que ell cridava des d’alguna
part del pis.
-Micaaaaaaaaaa! Que m’he
quedat immobilitzat per culpa d’ell!-va dir l’home ben esverat.
-Però qui és ell?
-No ho sé Mica! Ni puta idea!
-Doncs com no m’obris la
porta no sé com entrar...
-Pel balcó Mica, pel balcó!
Vivien tots dos en un sisè
pis.
-Que vols que em mati potser?
-Micaaaa tranquil·la, ja
estem morts!-digué la veu de l’home. Ella, en aquell moment ho va entendre tot.
-Pablooooooo! Fés el puto
favor de canviar el canal de la televisió, estàs mirant algun canal de la tv
espanyola...
-Hòstia! És veritat!
Ufffff...gràcies Mica! Aquesta gent em fa perdre el nord.
La Mica va tornar al llit per
tornar a repetir el ritual de poder anar directa a la cuina a fer el cafè i
esperar amb il·lusió un nou dia.
Il·lustració Oscar Noguera