Ballava amb les espurnes de salinitat que li
regalava el mar, aquest no li demanava res a canvi, i això, a ella la
fascinava. Tot i així, ella, va voler oferir-li la més neta de les seves
mirades. Ell, el mar, ho va percebre i li va enviar una onada suau, lenta,
fresca i clara. Ella intuïa que la naturalesa l’escoltava, a la seva manera,
però la sentia. Amb el que no va comptar va ser amb l’aparició d’un Dalai enmig
d’aquella solitud costera. El Dalai li va fer saber que qualsevol raça animal superava amb escreix l’espècie humana.
Ella, ja ho sabia, però quan se li va confirmar un estrèpit de notes i lletres van
començar a dansar amb una eufòria immensa dins el seu petit-gran món.
Dalai significa oceà.
Dani significa justícia de Déu.
