TEST

—Com et dius?

—Com l’avi!

—Quina edat tens?

—N’aparento cinc menys dels que tinc.

—Quina és la teva expectativa?

—Estar expectant a la vostra resposta!

—Quin és el teu repte?

—Saber respondre a  totes aquestes preguntes, que fins aquí, veig que sé.

Txell Tehàs

—On has treballat?

—Aquí i allà.

—Experiència que pots aportar?

—Tota la que sé.

—Saps idiomes?

—Clar, m’estic comunicant amb un.

—Tens disponibilitat?

—Horària o de canvi de residència?

—Defineix-te amb un màxim de 10 caràcters.

—Caram! Doncs, simpàtic, amable, enrotllat , alegre, divertit, sociable, tranquil, amorós , comunicatiu i ràpid.

Aquest test va anar a parar a la taula del professional que tenia que seleccionar a quatre persones per ocupar diferents llocs en un departament polític. La seva anotació en el mateix va ser el següent:

Admès!!!!

Absència

       Martha Miguez 

La nostàlgia d’un passat inexistent li va evocar un present en blanc. No recordava cap mot, cap nota musical, cap carícia, cap imatge, cap emoció, cap sentiment, cap desig. El res era la seva realitat. Un pensament únic i solitari la va cobrir i, com a un saber innat, va entendre que era impossible recordar res perquè res era la resposta. Res podia fer, res podia recordar, perquè res era la certesa. I la certesa era que: "encara no havia nascut".

Punts de creu...

Som un retall en blanc. Comences a enfilar l’agulla i claves les primeres puntades. Els punts de creu comencen a tenir sentit,  o no. Avances sense aturador amb varietat de colors, s’està elaborant una espècie d’imatge que no encertes a divisar el que en serà. Has de seguir, no pots parar. A vegades et canses del costat que està avançant i decideixes anar a fer un altre camí, amb altres colors. Agafis el camí que agafis sempre vas endavant. Els camins, la majoria almenys , s’acaben retrobant i solapant. De tan en tan hi ha processos que queden a mig fer. Quan acabes el retall hi ha una història bonica, o no, tot depèn ds gustos. Hi ha retalls en colors vius, en colors mates, en colors grisos, en tonalitats blaves... Tots ells, però, tenen punts de creu que ressalten sobre els altres, són els moments de glòria, de satisfacció. Els altres moments inversos no cal ni definir-los, però hi són. Hi ha camins encertats i desencertats, però que a la fi són les decisions preses les que han format el teu tapís.