Petitona

Chaim Soutine

Era nana, no havia crescut, es deia Balandira i tenia uns setanta anys. A l’Alícia li agradava escoltar-la. La Balandira li relatava històries de la seva amagada vida en aquella casona rústica i antiga que el pare de l’Alícia havia heretat. S’havia obert a ella, mai ningú li havia sentit la veu, tampoc havia sortit mai de casa. Va néixer allà mateix. La seva mare era la cadira majestuosa de l’entrada i el seu pare el balanci exòtic del porxo.

Fosc

Jose Manuel Ruiz Blanco

Sento por, una por absurda

en l’espai que m’espera al davant,

ignoro si es deu a les passes poc

fermes o  perquè el camí

és preveu originàriament  fosc.

Cep

Madalena Lobao-Tello

Intentant guanyar temps al meu instant

d’existència, me n’adono de l’absurd

d’aquesta fita. El temps no és un factor,

tan sols una il·lusió ancorada en la presó

del cervell; múscul manipulable i traïdor

que gosa influenciar-me en cada moment

de qualsevol sospita que m’acosta a mi.