divendres, 29 de juny del 2012

Incomprensió!


Inexorable dimensió d’embolcalls de colors
predominen llocs d’unificació pigmentat.
Impossible abastar tot l’horitzó plegat
de formes multilineals. No demano explicació
però sí obertura de comprensió per identificar
a tothom en el mateix contorn.

dijous, 28 de juny del 2012

EL BITLLET



Els plataners són alts i les fulles ja tenen el verd viu de la temporada. Ha arribat altra vegada l’estació que em revesteix cada indret d’aquest cos caduc. Respiro, sóc aquí, no he marxat encara, no m’han vingut a recollir sota el plataner gegant on vaig anunciar que fos el lloc de parada per anar-me’n d’aquesta terra cap a noves sensacions, noves carícies, nous colors. Tinc el bitllet guardat dins la pell, el noto sota aquesta membrana que se m’esbiaixa cada cop més. On els talls del dolor no marxen tan ràpid, on les ganivetades són més fondes. Però el bitllet, el meu bitllet continua intacte sota la blanca pell que no he triat. Vull ser puntual a la cita. Aquest cop si que vull ser-hi a l’hora, no vull que em deixin...vull volar!!!

dimecres, 27 de juny del 2012

Abjecte


Confinada al record d’uns dies robats
per un amor fugisser que m’ha trencat
la il·lusió d’un paratge net i diàfan,
m’ha aterrat a un pou fosc farcit d’humans.
Captivada a un món mentider, irreal,
camuflat de traïdora glòria bruta
disfressat d’una primavera astuta
on paraules i mots eren el greal.
Confinada i captivada al no res.

dimarts, 26 de juny del 2012

Nit d'estiu


Ahir nit volia comptar les estrelles,
però l’edifici del davant em feia nosa.
Que consti que predisposada ho estava,
però l’únic que vaig enumerar van ser
els rats penats voleiant per l’entorn
i els llums encesos de totes les cambres
de l’immoble que tenia enfront dels nassos;
vuit mamífers i quatre habitacions amb llum.
Aquí és va acabar la fita il·lusòria de comptar
els estels lluminosos que m’abracen
cada nit quan m’assec a la terrassa.

dilluns, 25 de juny del 2012

PANTEIX


Jeien cada tarda sota el gran desmai
que hi havia en el petit pati florit.
I de sota l’ull d’un vell rossinyol,
en va néixer la llegenda d’un amor
espiat des del cim d’una llarga branca
del ploraner. Diuen que va ser una explosió
de flaire cítric  i que va inundar tot
l’entorn. El petit rossinyol va estar
sempre perseguit per aquella fragància
dels enamorats, que un dia van
desaparèixer pel camí sorrer que
s’endinsava  al bosc dels bedolls i mai
més se’n va saber res d’ells. Però sempre
que plou, aquell bosc desprèn una aroma
fragant, aromàtic, i el vell rossinyol
plora, envaït pels records perfumats.

dissabte, 23 de juny del 2012

PERCEBRE


Ballava pel cim de les notes 
de saltiró en saltiró.
La melodia, la perseguia;
re, mi, fa, sol, re, sol, fa, do.
Amb les dues ales ben esteses 
i el petit cor ardent d’estrelles,
dansava al so d’un violoncel 
harmoniós. Sense presa, sense fi.
Era la vida, era el sentit. 

divendres, 22 de juny del 2012

ADREÇA

—Disculpi’m! Estic buscant una adreça.
—Digui’m. Digui’m! A veure si puc ajudar-la.
—He d’anar al carrer dels Ignorants.
—Molt fàcil! Li explico: Ara som a la Pça.Indepència, ha d’agafar aquell carrer del fons que és el c/Societat Callada, passarà per davant d’un edifici molt modern que és la seu del Partit Camaleònic. Davant mateix d’aquesta construcció hi ha un carrer estret anomenat Carreró Incomprès. Aquest dona sortida a la pça.Abús de Poder. Un cop aquí pot escollir entre dues bifurcacions. Una, és l’Avinguda Pobres ciutadans i l’altre és el carrer dels Estafadors. Si escull la primera podrà gaudir d’aquest sol que fa avui, i si escull la segona gaudirà de la frescor. Totes dues porten a la placeta dels Manipuladors. Aleshores, un cop allà ha de buscar el Bar Els Parats i ben bé al costat hi ha el carrer dels Ignorants.
—Moltes gràcies bon home! He pres bona nota! Li estic agraïda...
—Si no és molt preguntar... Que podria saber exactament que hi va fer?
—Oh i tant! Vaig a veure una amistat que hi tinc perquè m’ha dit que allà si viu de meravella.
—Ai! Quina sort la seva amistat! Jo visc en un lloc esgotador.
—Caram! On viu?
—En el carrer Imbecil·litat col·lectiva. Allà cada dia hi ha concentracions envers al que ens volen fer creure i el que realment és.
—Vaja! El nom del carrer és en honor a...?
—...a uns personatges que es van vendre la Independència de la nostre terra per ignorar la veu del poble.
—Bufa! Si em vol acompanyar i estar-se una estona a casa de la meva amistat vostè mateix.
—Moltes gràcies senyora, però estic cansat i les poques energies que em queden les dedico a observar la direcció de la gent. Se’n faria creus de les rutes que agafen. Li desitjo molt bon dia!
—Igualment i moltes gràcies per la seva informació!
—A disposar!

dimarts, 19 de juny del 2012

PELS MEUS ESTIMATS LECTORS

M'agrada escriure i ho sabeu prou bé. Però encara m'agrada més, poder donar-vos un retall de vida, una breu d'història, un sentiment, una fantasia, una cançó....diàriament.


Quan no puc penjar alguna cosa al bloog per vosaltres; “els meus lectors”, sento que us deixo a l'estacada. Vull que sabeu que quan passa això, és per motius aliens al meu desig i disposició, doncs com totes les vides sempre hi ha imprevistos, i sort d’ells, perquè sinó no creixeríem mai en aquest món terrenal i en el que estem obligats a fer i desfer.

VULL que sabeu que sempre estaré en aquest costat i quan això no succeeix és per motius diversos que no puc canviar.

El meu propòsit és estar diàriament amb tots vosaltres, el propòsit de la vida es veu que n’és un altre, i ens hem de complementar i  tolerar mica a mica, a vegades guanyo jo i d’altres guanya ella...però això és la vida; un cercle on tan estàs a baix, com a la dreta, com avall, com a l’esquerra.

NO US ABANDONO, que us quedi clar, ES ELLA QUE M’HA GUANYAT, amb històries diverses de la quotidianitat i amb les qual he de lidiar...COM TOTS VOSALTRES. Perquè la vida està CASADA amb tots, fins l’últim moment ;-)

UN PETÓ! 

dilluns, 18 de juny del 2012

QUIMERA


Recordo aquell dia com invoco aquesta nit,
plovien estels aital melodies de Brahms.
El núvols bramaven: "quina delícia d’amants".
Jo n’era gavina, tu un fort voltor.
Tot era immortal com Merlí el mag.
Invoco aquell dia però també recordo...que no existí.

dissabte, 16 de juny del 2012

PERIODISTES ABDUÏTS!


1-IGNORANT  una noticia la norma és:  “posem-li CAOS i triomfarem”

2-FOCS, hem de parlar d’imbecil·litats :

-Enfocar la cendra portada pel vent en un balcó d’un poble  proper.
-Dir que els bomber estant suant per… !
-Que es tanta la fúria del foc que una guspira  a cremat el jersei de caixmir d’una dona... i ho ensenyen…el problema es que ensenyen aquell forat negre i petit ….

On són els periodistes? Tal vegada han estat abduïts i suplantats?

3-Perquè CRIDEN quan donen alguna noticia? No han de patir per nosaltres , bé tampoc ho fan, sinó no dirien tantes “paraules absurdes” . Si no els escoltem ja pujarem el so, no cal que cridin ells.

4-ESPORTS….futbol…(mateixes imatges, una vegada i una altre…i una altre… i una altre fins i tot ja sé la mida de calçotets que gasten cadascú dels jugadors... Déu meu...i continuen cridant!!!...Per cert? Hi ha més esports pel món?

5- TEMPS…s’ha convertit en un monòleg a l’estil “No-sé-sí-serà”.  No sé que coi ha dit ara del temps que farà demà , però si sé el que va fer l’any passat per aquestes dades i que tindrem núvols i tempestes d’aquí quatre dies....però potser que faci  tramuntana i aleshores desviï la nuvolada...Així plourà o no? I demà que ha dit?...uffffff

6-Ara, “LA GUINDA” és quan el periodista diu gràcies per haver-nos escoltat TORNAREM AMB MÉS NOTÍCIES a les.... però  no diu que:

-tornarem amb més notícies repetides i amb les mateixes paraules perquè no ho acabeu d’entendre bé del tot...

divendres, 15 de juny del 2012

HAIKUS...Catòlics


Jesucrist, el cos.
L’Esperit Sant, l’ànima.
Déu, el pensament.

Maria, la creença.
Magdalena, la vida.
Anna, l’origen.

La creu, la insígnia.
L’església, el material.
Ells, la inquisició.

Terra, l’emoció.
Cel, el plaer...però existeix?
Infern, el dolor.

dijous, 14 de juny del 2012

ESTRELLES

Quan el dia s’acaba i la nit m’atrapa,
sé que m’esperava, que m’enyorava .
Escassa de vida i de claredat àvida
em xucla la sang cobrint-me de fang.
Vull perdurar i no haver de facturar
la llum regalada a una nit boirada.
Urpes de marfil i ulls ardents, febrils,
em sacsegen bruscament . Bloquegen
la part racional de mi, i un carnaval
d’hores plomes em cauen al damunt.

dimecres, 13 de juny del 2012

Taral·lejant


Perquè em sento bé, una cançó us cantaré,
la lletra dirà , que tot arribarà
i amb certa alegria, lluirà una melodia  
de pluja de notes, que lliscaran com gotes .  
El temps passarà i la lletra dirà
que tot ha arribat i que tot ha marxat.
Viuré realitat i veuré fascinat
com és aquest món essent-ne rodamón.
Somiant amb esclat en seré infinitat;
on el gran principi, en serà vitalici
i el petit final, un xic celestial.
El temps passarà, perquè bé em sentiré,
i amb ell em fondré, mentre el temps passarà.

dimarts, 12 de juny del 2012

Quin d'ells?

Quan diuen ”és de color blau cel”,
sempre em pregunto; Quin d’ells?
El blau del cel muda segons sigui el matí,
el migdia, a la tarda o el capvespre.
També varia i força si mirem el cel
en línia vertical o bé cap a l’horitzó.
Les tonalitats de blau cel són un ventall.
Hi ha definicions que no les he arribat
a comprendre gaire bé mai, i aquesta és
una d’elles. Però per a no remenar
l’estereotip establert, em dic a mi mateixa:
Aquest blau cel és d’estiu a les quatre de la tarda,
aquest altre és blau cel de les deu del mati de tardor,
aquest d’aquí és blau cel de les dotze del migdia en
ple hivern. Aquest blau cel és de les set de la tarda
de finals de primavera. Tot plegat és una gamma
infinitament acolorida de blaus del cel, però
els humans som tan creatius i tan bons que
ho hem resumit en un de sol; blau-cel, i punt.

dilluns, 11 de juny del 2012

L'HORA NONA

Sé que em moriré en una hora nona
de la temporada d’estiu. No puc
afirmar-ho, però sí intuir, amb poca
certesa, això sí. Ho voldria a aixopluc
si pot ser, veient de reüll ben patxoca
l’abandonament guaitant al verduc.*
A tir d’hora nona el cos xoca
bruscament amb l’ànima i porucs
s’observen tots dos, i els descol·loca
sempre la mateixa història, caduc
ell, ufanosa ella, que els aboca
a somiar indrets verges amb els ulls clucs.
Aquesta hora nona em descontrola,
no m’agrada gens, tampoc el remuc
de la  lluita infernal que s’escola
per totes les parts del meu ser, però ho  duc  
com bonament sé; odio l’hora nona.


*serra antiga amb dos mànecs 

diumenge, 10 de juny del 2012

VENUS


Avui el sol s’ha  vestit de dol,
i la terra tafanera
ho guaitava al·lucinada.
Quina tristor d’adagio! 
Ell, el rei de tots els reis.
Ell, l’orgullós imperiós,
ha estat besat i sotjat.
Pobre sol, quin desconsol!

divendres, 8 de juny del 2012

LONGEVA


A ritme desigual camino, així com menjo, com bec, com jec.
Així avanço actualment , ruta marcada per la meva fundadora.
Ella mana, ella controla el temps, ella distribueix el dia, ella marca l’ordre. Compàs que jo accepto per estar lligada amb fils d’or al seu quadrant. El sol queda cobert de núvols i el vent porta tempestes, mentre jo, il·lusa, vull  passejar sota claredat i amb gotes de pluja fines. Surto bruscament de mons on habito, incapaç de tornar-hi després de la seva cissura. Esgotada escric sense finalitat, tan sols escric per lliurar-me del neguit.

dijous, 7 de juny del 2012

VIRTUÓS (dedicat als meus amics creadors)


Espurnes de colors
sobre la tensa pell
simulen un atac cruel
niant ingènues en cada porus.
Les últimes es mengen
les primeres, cobrint així
l’eminent envestida caprici
que les condemna ocultes per sempre.
Saben, però, que no estan apagades,
són amorós coixí per les nou vingudes
que escenificaran públicament
l’esbós que té el pintor en ment.
Espurnes de colors,
s’alteren a espurnes de sentits.

dimecres, 6 de juny del 2012

HAIKUS....Natura morta


Arbres desplomats,
branques disseminades,
atac d’enemic.

Quitrà per terra,
terra per sota quitrà,
vida apagada.

Quatre arbres tallats,
construcció de garatge.
Oxigen florit.

Restes de plàstic
pel bosc; humans ineptes,
cervells poc útils.

dimarts, 5 de juny del 2012

NAVILI


En sóc morada de mariners.
Sóc magnífic amfitrió de gent valenta.
En presumeixo  radiant quan salpo,
i em mostro orgullós quan amarro.
Descanso amb el va i ve de les ones
tranquil·les, i em querello quan braves
clamen incontrolades el seu espai.
Treno la blavor immensa del mar
amb empenta segura. Confien
en la fortalesa  que desprenc .
En el profund fons sé que m’estima.
En el fons de mi sé que l’estimo.
En el fons dels cors sé que m’estimen.

dilluns, 4 de juny del 2012

PRIVILEGI


Arrossegant-me pel temps
i despertant-me amb l’alè
del sospir més grat, més bell,
em fa apta coneixedora
de fonamentals relíquies del saber,
com caminar pels confins
abismals i reconèixer la carícia
misteriosa del saber-se estimat.

diumenge, 3 de juny del 2012

HAIKUS...Govern


Lluita pel poder,
pèrdua de la vergonya,
sous assegurats.

Paraules buides,
frases incomprensibles
polític actual.

Originar por,
culpabilitzar als altres,
manipulació.

Vot democràtic,
posicionament pactat,
fal·làcia mortal.

dissabte, 2 de juny del 2012

L'AMBIENT


La remor del capvespre
són les restes del dia.
Avui, però, és  espessa,
pesa inclús en les ales
dels ocells que voregen
prop de casa, prop de mi.
Que ha passat a l’ambient?
Una onada calenta
tal vegada, o bé una tempesta
provinent d’algun lloc llunyà
i que no s’ha deixat
apreciar per la meva
percepció endormiscada.
Un xiuxiueig carregat
de paraules  grolleres
m’esmorren de ple
amb la crua realitat.

divendres, 1 de juny del 2012

HAIKUS...País català


Cinc barres grogues,
quatre barres vermelles,
és Catalunya.

Al nord Pirineus,
a l’est Mediterrani,
sud i oest; Espanya.

Visca el català,
llengua catalana.
Independència.

Degusta el menjar
català; pa amb tomàquet
i també l’all i oli.