Nua i vestida

Era impulsiva i melancòlica, les emocions la dominaven abans que el fred cervell racional actués. Riallera, tossuda, bromista, irònica, sense maldat i amb un baròmetre d’empatia massa alt. Era així, tal qual, difícil de comprendre. Difícil de seguir-la, difícil d’aturar-la. Se li trencava el cor amb cada mal gest rebut, amb cada ànima superba  i amb la veritat absoluta, amb cada “xasco” rebut per no entendre la seva ironia davant la vida i les circumstàncies. Amant de les minories, inconformista amb el que li havien ensenyat a les escoles com a borregos i intuint que més de la meitat era una fal·làcia. La música i el ball eren la seva medicina en aquest món “quadrat”. Li importava ben poc o gens que la espiessin per wassap, per face, etc...tal com anunciaven molts missatges rebuts. Li era indiferent, es moriria igual. Malparlada en moments concrets i no tan concrets. Saltava com una “llagasta” quan la volien fer combregar amb culpes que no li corresponien. Es rebotava davant qualsevol injustícia per ínfima que fos. No entenia el món sense l`humor, inclús en els pitjors moments. Era una explosió, n’era conscient. Després de retenir-se durant anys va explotar emportant-se per davant a tot el que la rodejava. Havia perdut molt essent tal qual, però havia descobert que havia guanyat molt més en salut i amor, en diners no, però que eren els diners comparat amb que l’estimessin tal qual era. No era. És. Sóc jo. Sóc així, aprenent a viure amb aquests defectes i virtuts!