La remor del
capvespre
són les
restes del dia.
Avui, però, és espessa,
pesa inclús
en les ales
dels ocells
que voregen
prop de
casa, prop de mi.
Que ha
passat a l’ambient?
Una onada calenta
tal vegada,
o bé una tempesta
provinent
d’algun lloc llunyà
i que no
s’ha deixat
apreciar per
la meva
percepció
endormiscada.
Un xiuxiueig
carregat
de paraules grolleres
m’esmorren
de ple
amb la crua
realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada