Espurnes de
colors
sobre la tensa
pell
simulen un
atac cruel
niant ingènues
en cada porus.
Les últimes
es mengen
les
primeres, cobrint així
l’eminent
envestida caprici
que les
condemna ocultes per sempre.
Saben, però,
que no estan apagades,
són amorós coixí
per les nou vingudes
que
escenificaran públicament
l’esbós que
té el pintor en ment.
Espurnes de
colors,
s’alteren a espurnes de sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada