Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 12 de juny de 2012

Quin d'ells?

Quan diuen ”és de color blau cel”,
sempre em pregunto; Quin d’ells?
El blau del cel muda segons sigui el matí,
el migdia, a la tarda o el capvespre.
També varia i força si mirem el cel
en línia vertical o bé cap a l’horitzó.
Les tonalitats de blau cel són un ventall.
Hi ha definicions que no les he arribat
a comprendre gaire bé mai, i aquesta és
una d’elles. Però per a no remenar
l’estereotip establert, em dic a mi mateixa:
Aquest blau cel és d’estiu a les quatre de la tarda,
aquest altre és blau cel de les deu del mati de tardor,
aquest d’aquí és blau cel de les dotze del migdia en
ple hivern. Aquest blau cel és de les set de la tarda
de finals de primavera. Tot plegat és una gamma
infinitament acolorida de blaus del cel, però
els humans som tan creatius i tan bons que
ho hem resumit en un de sol; blau-cel, i punt.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Tens tota la raò com defineixes "el blau cel".Enacara que jo afagiria tres variants, a mès del temps,el lloc, soletat i companyía (ja que al menys per mi depent molt de cada persona emocionalment). Encara que pensin que es blau cel i punt.
Una abraçada

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Certament Miquel, certament! El lloc t'incita a mirar el cel, la soletat et priva de definir el color i la companyia...la companyia ja és el color en sí, encara que sigui blau cel i punt!!!