Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 11 de juny de 2012

L'HORA NONA

Sé que em moriré en una hora nona
de la temporada d’estiu. No puc
afirmar-ho, però sí intuir, amb poca
certesa, això sí. Ho voldria a aixopluc
si pot ser, veient de reüll ben patxoca
l’abandonament guaitant al verduc.*
A tir d’hora nona el cos xoca
bruscament amb l’ànima i porucs
s’observen tots dos, i els descol·loca
sempre la mateixa història, caduc
ell, ufanosa ella, que els aboca
a somiar indrets verges amb els ulls clucs.
Aquesta hora nona em descontrola,
no m’agrada gens, tampoc el remuc
de la  lluita infernal que s’escola
per totes les parts del meu ser, però ho  duc  
com bonament sé; odio l’hora nona.


*serra antiga amb dos mànecs 

2 comentaris:

teresa mundet ha dit...

holaaaa...com vas ¡¡¡¡¡¡ m'encanten els teus poemes però aquest en especial,cada cop que el llegueixo hem faig més forta interiorment i veig llunyà els mateixos sentiments i emocions viscudes....cuida't i fins aviat

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Teresaaa!!1 Quina alegria!!! Gràcies, espero i desitjo que els gaudeixis molt!!!! Aquest, és ben especial, el tancament del dia i el començament de la nit pot fer estralls!!!