sé que
m’esperava, que m’enyorava .
Escassa de
vida i de claredat àvida
em xucla la
sang cobrint-me de fang.
Vull
perdurar i no haver de facturar
la llum
regalada a una nit boirada.
Urpes de
marfil i ulls ardents, febrils,
em sacsegen
bruscament . Bloquegen
la part
racional de mi, i un carnaval
d’hores
plomes em cauen al damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada