Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 22 de juny de 2012

ADREÇA

—Disculpi’m! Estic buscant una adreça.
—Digui’m. Digui’m! A veure si puc ajudar-la.
—He d’anar al carrer dels Ignorants.
—Molt fàcil! Li explico: Ara som a la Pça.Indepència, ha d’agafar aquell carrer del fons que és el c/Societat Callada, passarà per davant d’un edifici molt modern que és la seu del Partit Camaleònic. Davant mateix d’aquesta construcció hi ha un carrer estret anomenat Carreró Incomprès. Aquest dona sortida a la pça.Abús de Poder. Un cop aquí pot escollir entre dues bifurcacions. Una, és l’Avinguda Pobres ciutadans i l’altre és el carrer dels Estafadors. Si escull la primera podrà gaudir d’aquest sol que fa avui, i si escull la segona gaudirà de la frescor. Totes dues porten a la placeta dels Manipuladors. Aleshores, un cop allà ha de buscar el Bar Els Parats i ben bé al costat hi ha el carrer dels Ignorants.
—Moltes gràcies bon home! He pres bona nota! Li estic agraïda...
—Si no és molt preguntar... Que podria saber exactament que hi va fer?
—Oh i tant! Vaig a veure una amistat que hi tinc perquè m’ha dit que allà si viu de meravella.
—Ai! Quina sort la seva amistat! Jo visc en un lloc esgotador.
—Caram! On viu?
—En el carrer Imbecil·litat col·lectiva. Allà cada dia hi ha concentracions envers al que ens volen fer creure i el que realment és.
—Vaja! El nom del carrer és en honor a...?
—...a uns personatges que es van vendre la Independència de la nostre terra per ignorar la veu del poble.
—Bufa! Si em vol acompanyar i estar-se una estona a casa de la meva amistat vostè mateix.
—Moltes gràcies senyora, però estic cansat i les poques energies que em queden les dedico a observar la direcció de la gent. Se’n faria creus de les rutes que agafen. Li desitjo molt bon dia!
—Igualment i moltes gràcies per la seva informació!
—A disposar!