Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 25 de juny de 2012

PANTEIX


Jeien cada tarda sota el gran desmai
que hi havia en el petit pati florit.
I de sota l’ull d’un vell rossinyol,
en va néixer la llegenda d’un amor
espiat des del cim d’una llarga branca
del ploraner. Diuen que va ser una explosió
de flaire cítric  i que va inundar tot
l’entorn. El petit rossinyol va estar
sempre perseguit per aquella fragància
dels enamorats, que un dia van
desaparèixer pel camí sorrer que
s’endinsava  al bosc dels bedolls i mai
més se’n va saber res d’ells. Però sempre
que plou, aquell bosc desprèn una aroma
fragant, aromàtic, i el vell rossinyol
plora, envaït pels records perfumats.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Genial Mònica!!Quina senssibilitat!!M'ha encantat,
Hi ha dìes , que els teus mots fan que no tot es hipocresía.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Miquel...Puja a un pam de terra sempre que puguis, a aquesta alçada tot és autèntic!