Confinada al record d’uns dies
robats
per un amor fugisser que m’ha
trencat
la il·lusió d’un paratge net i
diàfan,
m’ha aterrat a un pou fosc farcit
d’humans.
Captivada a un món mentider, irreal,
camuflat de traïdora glòria bruta
disfressat d’una primavera astuta
on paraules i mots eren el greal.
Confinada i captivada al no res.
2 comentaris:
Amb sento totalment identificat en molts moments dels ultims temps de la meva vida. M'ha agradat molt lleguiro amb poesia. Gracies
Un petó Enric! El pitjor són les seqüeles...
Publica un comentari a l'entrada