Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 27 de juny de 2012

Abjecte


Confinada al record d’uns dies robats
per un amor fugisser que m’ha trencat
la il·lusió d’un paratge net i diàfan,
m’ha aterrat a un pou fosc farcit d’humans.
Captivada a un món mentider, irreal,
camuflat de traïdora glòria bruta
disfressat d’una primavera astuta
on paraules i mots eren el greal.
Confinada i captivada al no res.

2 comentaris:

Enric Xifra ha dit...

Amb sento totalment identificat en molts moments dels ultims temps de la meva vida. M'ha agradat molt lleguiro amb poesia. Gracies

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un petó Enric! El pitjor són les seqüeles...