EL BITLLET

Els plataners són alts i les fulles ja tenen el verd viu de la temporada. Ha arribat altra vegada l’estació que em revesteix cada indret d’aquest cos caduc. Respiro, sóc aquí, no he marxat encara, no m’han vingut a recollir sota el plataner gegant on vaig anunciar que fos el lloc de parada per anar-me’n d’aquesta terra cap a noves sensacions, noves carícies, nous colors. Tinc el bitllet guardat dins la pell, el noto sota aquesta membrana que se m’esbiaixa cada cop més. On els talls del dolor no marxen tan ràpid, on les ganivetades són més fondes. Però el bitllet, el meu bitllet continua intacte sota la blanca pell que no he triat. Vull ser puntual a la cita. Aquest cop si que vull ser-hi a l’hora, no vull que em deixin...vull volar!!!