Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 8 de juny de 2012

LONGEVA


A ritme desigual camino, així com menjo, com bec, com jec.
Així avanço actualment , ruta marcada per la meva fundadora.
Ella mana, ella controla el temps, ella distribueix el dia, ella marca l’ordre. Compàs que jo accepto per estar lligada amb fils d’or al seu quadrant. El sol queda cobert de núvols i el vent porta tempestes, mentre jo, il·lusa, vull  passejar sota claredat i amb gotes de pluja fines. Surto bruscament de mons on habito, incapaç de tornar-hi després de la seva cissura. Esgotada escric sense finalitat, tan sols escric per lliurar-me del neguit.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Mònica, espero que siguis molt " longeva", per fer el teu escrit diari.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Miquel!!!!jajajajajaj

Enric Torres ha dit...

Anims!!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Això sempre Enric!