LONGEVA

A ritme desigual camino, així com menjo, com bec, com jec.

Així avanço actualment , ruta marcada per la meva fundadora.

Ella mana, ella controla el temps, ella distribueix el dia, ella marca l’ordre. Compàs que jo accepto per estar lligada amb fils d’or al seu quadrant. El sol queda cobert de núvols i el vent porta tempestes, mentre jo, il·lusa, vull  passejar sota claredat i amb gotes de pluja fines. Surto bruscament de mons on habito, incapaç de tornar-hi després de la seva cissura. Esgotada escric sense finalitat, tan sols escric per lliurar-me del neguit.