dissabte, 30 de març del 2013

Per què?


Perquè la vida m’hi importa. Perquè els meus pensaments són la meva ruta. Perquè no disposo de prou intel·ligència per entendre els camins que recorro. Perquè vull ser transparent i no transformar en paraules els meus fets. Perquè l’harmonia del tot sigui un. Perquè les escletxes serveixin per nodrir-me d’idees i aspectes superiors a mi.
Per oblidar-me de qui sóc per ser el que sóc.
Vida, allibera'm dels mals sons en senders equivocats que no són  erronis. Filtra't dins meu igual que gotes de pluja ho fan per les ranures dels troncs vells.
Perquè t’estimo vida!

divendres, 29 de març del 2013

Instruccions


—Uf! — va dir ell.
Ella el mirava de reüll.
—No poden donar instruccions més senzilles!—deia ell amb l’entrecella arronsada.
Ella seguia llegint el que tenia entre mans.
— Els que escriuen els passos a seguir es pensen que tots som enginyers.—continuava rondinant ell.
Ella va llevar la vista del paper i el va mirar amb desaprovació.
—Ara que coi vol dir amb “gire la cruz del tercer eslabon del número cuarto”?—rondinava ell.
Ella va optar per posar-se d’esquena a la situació.
—Ara ho entenc! Uf! No podien haver posat “gire la cruz y punto”?—raonava ell.
Ella començava a angoixar-se per moments.
—L’inventor hi devia passar temps fabricant aquest artefacte!— pensava ell amb veu alta.
Ella va arrugar el paper que tenia entre mans.
—“Monta fácil”, “Monta-fácil”, “Monta-hòst....— ell no va poder acabar la frase per un esclat de còlera vingut del darrera.
—Per la mort de Déu! És un mini-tamboret per posar un teeeeeest! No cal ni mirar les instruccions, tot és acoblable—mentre deia tot això li va agafar les instruccions i va veure l’increïble. Les instruccions eren  un dibuix de quatre potes i una base, sense cap mena de comentari. Ella se’l va mirar incrèdula.
—No t’enfadis nena! Tan sols volia exagerar la meva funció d’ajuda a la llar.
Ella, durant tot aquell dia va rondinar en tot el que feia dins la llar i ell va haver d’escoltar sense poder posar cullerada. El foc controlat i exagerat se li havia girat en contra pel vent vingut del darrera.

dijous, 28 de març del 2013

Mandra


Mandra, deessa del no res.
A baix preu embolcalles plaent,
i com  musa enganyosa et vens .
Mandra, reina del no res.
Aprofites l’ínfim per treure
l’energia guardada que un té.
Mandra, princesa del no res.
Et presentes secretament
en el món que t’acull obert.
Mandra, plebea del no res.
Essent deessa apareixes
però te’n vas com dimoni. 

dimecres, 27 de març del 2013

Vida viscuda

Sas Christian
Vaig començar vivint amb tu, mare!
Tal vegada no em vares donar
el que jo volia, però sí
el que necessitava.
Tal vegada no et vaig donar
el que tu volies, però sí
el que necessitaves.
Vas acabar vivint amb mi, mare!


dimarts, 26 de març del 2013

Líquid de bona fe



Sóc simpatitzant de la teva bona fe, del líquid groc amb corona blanca amb gust a tu.  El record que em queda en el paladar em diu que sóc persona de sort, persona amb sabor de tu. Em dones instants únics de plaer quan la teva mera funció és calmar-me la set de tu. M’agrada la teva gràcia envoltada de vidre transparent, de frescor sublim quan et dono els dits i em sento acceptada per tu. M’agrada el color daurat ple de tu, ets cervesa de bona fe.

dilluns, 25 de març del 2013

Em nego a ells

Mercedes Garcia Bravo
No vull formar part d’aquest circ
de carpa calada, cosida
amb fils delicats recomprats
pels mals dirigents de fingida
moral, governats de corrupte
influència. Em nego a ells,
a totes les seves misèries,
a totes les seves mentides,
a totes les formes possibles
de prendre’ns el pèl diàriament.

diumenge, 24 de març del 2013

No tinc por



El medis informatius són tan enganyosos
com els programes que en diuen “tele-basura”.
No hi ha diferència! Tots dos intenten
mantenir el cervell aturat, adormit i cagat.
Els noticiaris donen molta informació subliminal,
tan sols heu de prendre consciència
i parar-hi atenció, ho veureu clarament.
Cada medi és un propòsit envers al grup que el manté.



divendres, 22 de març del 2013

DIVERSIS

Lena Sotskova


Pensem diferent perquè som diferents,
mes amb desigualtat desitgem igual.
Aquesta guerra és una guerra perduda,
que no una derrota. Les grans connexions
del pensament agafa distints camins
depenent si el creador és femella o mascle.

dijous, 21 de març del 2013

Blacor de Nit

Dedicat als amics de BABILÖN (Cafeteria*Braseria*Copes)

Elena Zapata Orts
Buscava un racó on l’harmonia fos la guspira brillant,
Amb classe, amb independència. Seguint la claror de l’astre
Blanc hi vaig arribar. La resta va ser pura màgia
Inoblidable. Ara em trobo que cada vespre de cada dia la
Lluna em fa relatar el que sota un conte vaig explicar...
Or de llum il·luminava l’estança i l’ambient. Aquella
Nit,  vaig fondre’m dins el nirvana de Babilön. 

dimecres, 20 de març del 2013

Notícia d'última hora!

Bernard Charoy
—Per què m’has apressat?
—Perquè vull absorbir el teu tarannà.
—Però, amb això hi naixem, no es pot agafar ni donar.
—Doncs jo te’l robaré!
—Hi com ho faràs? Jo de bona gana te’l donaria per a no patir ni que patissis tu tampoc.
—Et mataré! ... I amb l’últim sospir m’empassaré la teva essència.
—No et serà fàcil!
—Més del que et penses!
—No vull dir matar-me, sinó quedar-te amb una essència que no podria viure amb la mort cruel d’un altre ser.
—T’has oblidat de pensar que el meu tarannà si que ho pot permetre, i et mataré amb ell. I quan desperti estaré amb el teu i no em constarà que ho hagi fet.
—Alguna cosa falla! Perquè quan em matis i et quedis amb la meva essència jo recordaré tot això. Ho has oblidat?
—No, també ho tinc en compte!
—Hi com ho penses arreglar?
—Dient-te el molt que t’estimo i que em perdonis! El teu tarannà...recordes!

Notícia d’última hora!
Una noia jove ha estat trobada morta sobre un parterre florit de gladiols. La seva cara denotava un lleuger somriure i una calma ancestral.

dimarts, 19 de març del 2013

TANGO PAPAL


Pastor catòlic sóc,
Ignacio Fortún
samarra blanca porto
i el meu ramat humà n’és.
Dins el sac el vi duc,
i el pa per repartir.
Oh! Déu! Miracle he fet!
El peix s’ha convertit
en or pel Vaticà.
Que faig? Ho reparteixo?
Sí! Ho faré! Crearé
una ciutat perversa
on imatges i almoines
la fe despertaran.
I sense qüestionar,
els fidels seguiran
pel paradís guanyar.
Oh! Déu! El teu fervent,
sempre t’adorarà!
Els adeptes vindran
encegats per saber
que vos sou l’artifici
de tanta meravella
material i desigs.

dilluns, 18 de març del 2013

Acompanyada...sempre!


Cada dia pel matí, el sol em lleva
i a l’arribar la nit la lluna em posa al llit.
Amb copets a l’espatlla em fan molt avançar.
A vegades, m’esmorro del gran cop rebut
i no és per fer-me mal, sinó perquè no passi de llarg
a la gran situació que em tenen decretada.
Les “dolentotes” són les estrelles, que amb cúmuls
fascinadors em fan somiar el que no puc compartir
per no saber expressar la immensitat rebuda.
Acompanyada estic sempre, de dia i de nit.

diumenge, 17 de març del 2013

No callar...


La Nèlia era molt explosiva, no es pensava les coses dues vegades, actuava  i prou. Aquest fet li provocava situacions complicades en molts àmbits. Una dia, un d’aquests impulsos la va abocar a un infern de paperassa. En un carrer estret d’únic sentit, un cotxe va frenar davant d’ella per deixar passar a una senyora. El cotxe del darrera, però, no va fer el mateix i es va encastar en el de davant. El conductor del segon cotxe va sortir escridassant a l’home del cotxe del davant.
—Però que ha fet home!—li va dir exaltat.
—Noi, ho sento! Era una senyora gran!—va dir parsimoniós l’home que havia frenat.
La Nèlia ho guaitava des de primera fila, i s’estava encenent per moments, ja que ella havia observat el real de la situació.
—No pot frenar d’aquesta manera!—continuava cridant el jove.
—Noi, tranquil·litzat!—digué el conductor del primer vehicle.
—Ara què? Eh? Vostè és pensa...
La Nèlia no el va deixar continuar. Es va plantar davant d'ells.
—Disculpin la intromissió, però si aquest noi s’ha encastat darrera seu no ha estat perquè vostè frenés, senzillament ha estat perquè aquest jove estava parlant acaloradament pel mòbil i no estava pel que havia d'estar.
Això li va costar una denúncia del noi jove i un agraïment del senyor gran.


dissabte, 16 de març del 2013

4-EL PREGONER


Bon dia companys! Som-hi!
Assabenteu-vos del que passa al món!
Busqueu! Feu-vos preguntes! Observeu!
Antonio Tamburro
Lligueu caps! I sobretot no us emmandriu
ni agafeu por, doncs la veritat de tot plegat
és una història terrorífica en que
som els titelles i no fem res. Som la massa,
la massa que els manté. Sense nosaltres
ells no serien res. Ens tenen agafats pels “....”
i d’això se’n valen. Però sabeu què?
Teniu cervell per pensar. Utilitzeu-lo!
Ens volen atontats i callats.
Ho estan aconseguint! DESPERTEU-VOS
de la letargia. Queixeu-vos, no feu el que volen
i manen a través dels noticiaris i diaris de tirada llarga.
Fixeu-vos en els petits, en la gent del poble
que diu les coses clares i no surten en els medis.
En la gent intel·ligent que ha saltat els murs.
Us reto a ignorar les grans mentides que intenten
vendre’ns com a solucions que beneficien
a pocs. Dieu prou. Som el seu “suport”
i  fan de nosaltres el que els hi convé. Pregunteu-vos:
Perquè no hi ha ningú a la presó dels grans estafadors?
Perquè sempre surten les mateixes notícies?
Perquè hi ha temes que desapareixen de cop?
Perquè repeteixen constantment les mateixes paraules?
Penseu en la informació subliminal que us bombardeja!
Som-hi gent! Teniu visió pròpia, busqueu-la i entendreu
un sense fi d’enganys i manipulacions amb les quals
quedareu garratibats, però això us ha de fer més forts,
tingueu-ho en compte. El poder estar en el que
entra dins el cervell. No us deixeu intoxicar!

divendres, 15 de març del 2013

Ennuig

Juan Subercaseaux


En els carrers deserts em trobo,
en els habitatges em perdo
i per les places em rebel·lo.
Em rebel·la trobar-me perduda!

dijous, 14 de març del 2013

Notes filtrants


Va passar enmig d’una fugaç cançó,
estava distreta i no era conscient ,
se’m va acoblar a l’espatlla i a la ment
fent-me cabriolar el cervell i el cos.
Annick Bouvattier 
Vaig poder accedir dins un petit món
de melodies especials que em portaven
a increïbles viatges on la sang latent
es filtrava alegre per tot racó.  


dimecres, 13 de març del 2013

Clam dels enamorats





Sento que se m’escapa la vida quan no hi ets.
Retinc l’aire dintre meu per poder-la allargar
i viure-la al teu costat eternament, amor meu.
Desaprofitar cap respiració no em permeto.
Cuida’t per tu, però sobretot cuida’t per a mi.

dimarts, 12 de març del 2013

Paraula morta

G.Martí Ceballos

La paraula escrita és la mort
de la paraula pensada, però també
n’és el naixement del coneixement.
La paraula escrita  i el pensament
tenen lligams tan forts que a vegades
fa mal el que s’escriu i el que es pensa.
Mes també donen alè a ments
que es neguen a acceptar el
pensament com realitat
i la paraula com ha definitiva. 


dilluns, 11 de març del 2013

Ment...geries



Ets un vell mentider,
jo, una bruixa boja,
però entre mentides pèrfides
i grosses bogeries,
les estones passem
dins la ment de l'artista
com si fossin estades
de les mil i una nits.






diumenge, 10 de març del 2013

La "tonta"

Des de petita li varen minvar la creativitat. Escoltava dia sí i dia també la paraula “tonta”. S’ho va creure i no va fer res per  alliberar-se de l’estigma que se li gravava amb espines en el seu petit cor. Amb aquesta situació es va crear un món particular on ningú la menyspreava ni utilitzava. Era un món on es sentia estimada. I així va anar creixent, entre dos mons paral·lels fins el dia que la mort va venir a buscar-la. Ella, però,  li va dir que era molt aviat per marxar  que era molt jove. La mort li va explicar que a l’altre costat la reclamaven, ja que volien gaudir de la seva imaginació. Estorada pel que li acabava de dir aquell ser tan diferent i sense pensar-s’ho gens ni mica li va estendre la mà. La mort la va acollir amb la seva fredor, aquelles mans glaçades envoltant-la van ser la mostra d’amor que sempre havia enyorat. 
La primera frase dita després de la seva mort va ser  “La tonta s’ha mort”. 

Pintura: Tony Pol


divendres, 8 de març del 2013

Adan/Eva & Joel/Clara

Sonia Koch
La vida sobre les roques dista molt de la vida sobre la sorra i ja no diem sobre l’aigua. Però hem de saber que sota la roca, la sorra i l’aigua hi ha un gran món també. I cada microorganisme o macroorganisme es viu, i no millor que nosaltres, sinó igual i a un altre nivell. Cadascú amb la seva funció, cadascú amb la seva genètica. La vida no va venir amb l’Adan i l’Eva, abans d’ells hi va haver milers de generacions. I d’aquí uns milers d’anys tal vegada hi hagi una altre versió on es digui que la vida va començar amb en Joel i la Clara, però fóra bo que no, sinó que es comprengui la realitat de l’existència creada i manipulada.

dijous, 7 de març del 2013

OPOSATS


Res a veure un amb l’altre, i tant sí com no els volen complementar....

Fernando Botero
Relíquies ancestrals usades en
Epoques antigues per fer entendre
La vida a través de paràboles
Idealitzades que s’han tergiversat
Gràcies a les manipulacions
Innates d’humans amb ment fosca i
Obsessionats pel poder i la glòria.

Actes lliures
Mitjançant el cor
O la ment sense esperar
Res a canvi. 

dimecres, 6 de març del 2013

Reialesa


G.Martí Ceballos

Disfressem la realitat, i no fa falta que sigui carnaval. Ens vestim d’indis i lluitem contra icebergs. Anem de hawaians i vivim en iglús. La realitat es blava i ens empenyem en tenyir-la groga. El real de la realitat és la reialesa de la situació, ens agradi o no.



dimarts, 5 de març del 2013

Orgasme Físic


L’orgasme és l’exaltació extrema en el que arriben els òrgans sexuals dels cossos vius. Les vies per arribar-hi poden ésser vàries. Una d’elles és a través de la masturbació, que és el camí manipulat per un mateix per aconseguir l’al·ludit. Un altre, és a traves de l’acte de fer l’amor, que no és més que l’acompanyament en el camí utilitzant el cos de l’amant per a la fricció, arribant així a l’esmentat. L’últim i no gaire diferent és l’acte de fer sexe que és també un camí acompanyat però aquest seguint rutes diferents en el contacte per arribar al susdit.

Resumint, sempre s’està sol davant l’orgasme, a vegades el compartim, això sí per utilització en benefici propi.



dilluns, 4 de març del 2013

Pepa i Trini QUAN HI HA GENT HI HA ACTES


—Pepa, anem a veure les flors?
—Quines flors Trini?
—Quines flors han de ser Pepa! Estem a la setmana de les flors.
—La setmana? La primavera dura més d’una setmana Trini!
—M’estàs vacil·lant Pepa?
—Jo?
—Mira, véns o no véns?
—Però si no m’has dit a on Trini.
—M’estàs posant del nervis Pepa! A veure les flors!
—Quines flors?
—S’ha acabat! Aquí et quedes, ja ens veurem!
—Ara, que li ha passat a aquesta?


—Senyora? Em pot pagar el que han pres amb la seva companya, ara acabo el meu torn i ho he de deixar tot lligat.
Fernando Botero
—Lligat amb qui?
—Amb la caixa senyora!
—Quina caixa?
—S’està quedant amb mi senyora?
—Bé, si et vols asseure, tu mateix!
—Senyora, si us plau, m’abona l’import de la nota.
—Quina nota?
—Aquesta, senyora, aquesta d’aquí al cim de la taula.
—Això no és cap nota, hi ha números, les notes estan fetes de lletres.
—Desisteixo senyora, ja l’invito jo ... Buuuufa! M’ha hagut de tocar a mi, no hi ha cap altre explicació...


—Pepa? Hola! Que estàs sola?
—No, estava amb la Trini i un noi que es volia asseure’s, però han desaparegut tots dos.
—Hi a on han anat?
—No ho sé pas, ell em sembla que volia deixar-li una nota i ella ha anat a buscar flors .
—Caram! Escolta Pepa, ahir et vaig donar unes pastilles pel teu mal de cap, però em vaig equivocar i et vaig donar unes pastilles per l’ansietat del gos, com que són del mateix color em vaig embolicar. Bé, veig que no t’ha afectat.
—Afectar-me? No home no. Estic tan bé que no em recordo ni que tingués mal de cap ni que tu tinguessis gos.
—Ets una bona amiga, em pensava que em fotaires la gran bronca.
—Tranquil, ves tranquil...quines coses que passen per aquest món de
Déu.
—Ens veiem Pepa! Gràcies per la teva comprensió. Vaig a buscar a la Mercè a la perruqueria.

diumenge, 3 de març del 2013

Ni...tampoc...


Conec un lloc igual a molts. Aquest lloc no és gran ni petit, ni maco ni lleig, ni agradable ni desagradable, ni dolç ni dur, tampoc és alegre ni trist, ni antipàtic ni simpàtic, ni bo ni dolent, tan sols és. És un lloc que es diu indiferència i habita en molts racons. I aquests racons no són ni dolents ni bons, ni simpàtics ni antipàtics, ni tristos ni alegres, tampoc són durs ni dolços, ni desagradables ni agradables, ni lletjos ni macos, ni petits ni grans, solament hi són en cadascú.

dissabte, 2 de març del 2013

Que dur...!

Damian Klaczkiewicz

Una infinitat d’arbres cobrien una extensa porció de terra. Era un espectacle verdós de veure. Onades de vent movien les branques convertint-les en ballarines de valsos, de tangos. La mirada, embriagada de tanta meravella es va col·lapsar, reaccionant de cop quan una pluja d’aigua fresca em va començar a caure pel damunt, la qual cosa em va deixar immòbil, però per poca estona, ja que un vent aromàtic i amb molta força em va tirar a terra quedant per uns moments aclaparada pel que m’havia passat però sense temps a pensar gaire perquè un tremolor vingut del subsòl em va espavilar de mala manera. Llevant-me del paviment en contra del vent i amb la pluja constant vaig poder arribar a sota un d’aquells arbres verdosos que m’havien captivat. A vegades és dur estar a un pam de terra, molt dur!

divendres, 1 de març del 2013

Orgasme Literari

Lole Ferrada Sullivan
Les cobertes del llibre eren suaus com una delicada bufanda de plomes volàtils. Resseguir aquella coberta amb les puntes dels dits em provocava esgarrifances de plaer intern. No gosava obrir-lo, no sabia que hi podia trobar a dins, tampoc  sabia si estava preparada pel que hi diria. Després d’una estona indecisòria vaig optar per deixar l'obra sobre la tauleta. Una lluita interna davant d’aquell volum em va originar una petita descàrrega d’adrenalina que em va llençar directe a les planes amagades de l’interior. Les paraules enganxades expressant una acció, una decisió, un comentari, un diàleg... tot allò em van arrastrar a les profunditats d’aquella història que anava cobrant vida en el meu cervell aspectant i inquiet, àvid d’informació. Em van tocar les tantes de la nit amb el llibre a les mans, amb la làmpada enfocant cada plana que girava. Quan el relat es va acabar amb un : “Ha estat un plaer compartir aquestes hores amb tu,  tu i jo sols, ningú més”...  vaig comprendre l’orgasme literari, el qual no té res a envejar de l’orgasme sexual.