Perquè la vida m’hi importa. Perquè els meus pensaments són
la meva ruta. Perquè no disposo de prou intel·ligència per entendre els camins
que recorro. Perquè vull ser transparent i no transformar en paraules els meus
fets. Perquè l’harmonia del tot sigui un. Perquè les escletxes serveixin per
nodrir-me d’idees i aspectes superiors a mi.
Per oblidar-me de qui sóc per ser el que sóc.
Vida, allibera'm dels mals sons en senders equivocats que no són
erronis. Filtra't dins meu igual que gotes de pluja ho fan per les ranures dels troncs vells.
Perquè t’estimo vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada