 |
| Damian Klaczkiewicz |
Una infinitat d’arbres cobrien una extensa porció de
terra. Era un espectacle verdós de veure. Onades de vent movien les branques convertint-les
en ballarines de valsos, de tangos. La mirada, embriagada de tanta meravella es
va col·lapsar,
reaccionant de cop quan una pluja d’aigua fresca em va començar a caure pel
damunt, la qual cosa em va deixar immòbil, però per poca estona, ja que un vent
aromàtic i amb molta força em va tirar a terra quedant per uns moments
aclaparada pel que m’havia passat però sense temps a pensar gaire perquè un
tremolor vingut del subsòl em va espavilar de mala manera. Llevant-me del
paviment en contra del vent i amb la pluja constant vaig poder arribar a sota
un d’aquells arbres verdosos que m’havien captivat. A vegades és dur estar a un
pam de terra, molt dur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada