Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 2 de març de 2013

Que dur...!

Damian Klaczkiewicz

Una infinitat d’arbres cobrien una extensa porció de terra. Era un espectacle verdós de veure. Onades de vent movien les branques convertint-les en ballarines de valsos, de tangos. La mirada, embriagada de tanta meravella es va col·lapsar, reaccionant de cop quan una pluja d’aigua fresca em va començar a caure pel damunt, la qual cosa em va deixar immòbil, però per poca estona, ja que un vent aromàtic i amb molta força em va tirar a terra quedant per uns moments aclaparada pel que m’havia passat però sense temps a pensar gaire perquè un tremolor vingut del subsòl em va espavilar de mala manera. Llevant-me del paviment en contra del vent i amb la pluja constant vaig poder arribar a sota un d’aquells arbres verdosos que m’havien captivat. A vegades és dur estar a un pam de terra, molt dur!