Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 1 de març de 2013

Orgasme Literari

Lole Ferrada Sullivan
Les cobertes del llibre eren suaus com una delicada bufanda de plomes volàtils. Resseguir aquella coberta amb les puntes dels dits em provocava esgarrifances de plaer intern. No gosava obrir-lo, no sabia que hi podia trobar a dins, tampoc  sabia si estava preparada pel que hi diria. Després d’una estona indecisòria vaig optar per deixar l'obra sobre la tauleta. Una lluita interna davant d’aquell volum em va originar una petita descàrrega d’adrenalina que em va llençar directe a les planes amagades de l’interior. Les paraules enganxades expressant una acció, una decisió, un comentari, un diàleg... tot allò em van arrastrar a les profunditats d’aquella història que anava cobrant vida en el meu cervell aspectant i inquiet, àvid d’informació. Em van tocar les tantes de la nit amb el llibre a les mans, amb la làmpada enfocant cada plana que girava. Quan el relat es va acabar amb un : “Ha estat un plaer compartir aquestes hores amb tu,  tu i jo sols, ningú més”...  vaig comprendre l’orgasme literari, el qual no té res a envejar de l’orgasme sexual.