Lole Ferrada Sullivan |
Les cobertes del llibre eren suaus com una delicada
bufanda de plomes volàtils. Resseguir aquella coberta amb les puntes dels dits
em provocava esgarrifances de plaer intern. No gosava obrir-lo, no sabia que hi
podia trobar a dins, tampoc sabia si
estava preparada pel que hi diria. Després d’una estona indecisòria vaig optar
per deixar l'obra sobre la tauleta. Una lluita interna davant d’aquell volum
em va originar una petita descàrrega d’adrenalina que em va llençar directe a
les planes amagades de l’interior. Les paraules enganxades expressant una
acció, una decisió, un comentari, un diàleg... tot allò em van arrastrar a les
profunditats d’aquella història que anava cobrant vida en el meu cervell
aspectant i inquiet, àvid d’informació. Em van tocar les tantes de la nit amb
el llibre a les mans, amb la làmpada enfocant cada plana que girava. Quan el
relat es va acabar amb un : “Ha estat un
plaer compartir aquestes hores amb tu, tu
i jo sols, ningú més”... vaig comprendre
l’orgasme literari, el qual no té res a envejar de l’orgasme sexual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada