Acompanyada...sempre!

Cada dia pel matí, el sol em lleva

i a l’arribar la nit la lluna em posa al llit.

Amb copets a l’espatlla em fan molt avançar.

A vegades, m’esmorro del gran cop rebut

i no és per fer-me mal, sinó perquè no passi de llarg

a la gran situació que em tenen decretada.

Les “dolentotes” són les estrelles, que amb cúmuls

fascinadors em fan somiar el que no puc compartir

per no saber expressar la immensitat rebuda.

Acompanyada estic sempre, de dia i de nit.