Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 4 de març de 2013

Pepa i Trini QUAN HI HA GENT HI HA ACTES


—Pepa, anem a veure les flors?
—Quines flors Trini?
—Quines flors han de ser Pepa! Estem a la setmana de les flors.
—La setmana? La primavera dura més d’una setmana Trini!
—M’estàs vacil·lant Pepa?
—Jo?
—Mira, véns o no véns?
—Però si no m’has dit a on Trini.
—M’estàs posant del nervis Pepa! A veure les flors!
—Quines flors?
—S’ha acabat! Aquí et quedes, ja ens veurem!
—Ara, que li ha passat a aquesta?


—Senyora? Em pot pagar el que han pres amb la seva companya, ara acabo el meu torn i ho he de deixar tot lligat.
Fernando Botero
—Lligat amb qui?
—Amb la caixa senyora!
—Quina caixa?
—S’està quedant amb mi senyora?
—Bé, si et vols asseure, tu mateix!
—Senyora, si us plau, m’abona l’import de la nota.
—Quina nota?
—Aquesta, senyora, aquesta d’aquí al cim de la taula.
—Això no és cap nota, hi ha números, les notes estan fetes de lletres.
—Desisteixo senyora, ja l’invito jo ... Buuuufa! M’ha hagut de tocar a mi, no hi ha cap altre explicació...


—Pepa? Hola! Que estàs sola?
—No, estava amb la Trini i un noi que es volia asseure’s, però han desaparegut tots dos.
—Hi a on han anat?
—No ho sé pas, ell em sembla que volia deixar-li una nota i ella ha anat a buscar flors .
—Caram! Escolta Pepa, ahir et vaig donar unes pastilles pel teu mal de cap, però em vaig equivocar i et vaig donar unes pastilles per l’ansietat del gos, com que són del mateix color em vaig embolicar. Bé, veig que no t’ha afectat.
—Afectar-me? No home no. Estic tan bé que no em recordo ni que tingués mal de cap ni que tu tinguessis gos.
—Ets una bona amiga, em pensava que em fotaires la gran bronca.
—Tranquil, ves tranquil...quines coses que passen per aquest món de
Déu.
—Ens veiem Pepa! Gràcies per la teva comprensió. Vaig a buscar a la Mercè a la perruqueria.