La "tonta"

Des de petita li varen minvar la creativitat. Escoltava dia sí i dia també la paraula “tonta”. S’ho va creure i no va fer res per  alliberar-se de l’estigma que se li gravava amb espines en el seu petit cor. Amb aquesta situació es va crear un món particular on ningú la menyspreava ni utilitzava. Era un món on es sentia estimada. I així va anar creixent, entre dos mons paral·lels fins el dia que la mort va venir a buscar-la. Ella, però,  li va dir que era molt aviat per marxar  que era molt jove. La mort li va explicar que a l’altre costat la reclamaven, ja que volien gaudir de la seva imaginació. Estorada pel que li acabava de dir aquell ser tan diferent i sense pensar-s’ho gens ni mica li va estendre la mà. La mort la va acollir amb la seva fredor, aquelles mans glaçades envoltant-la van ser la mostra d’amor que sempre havia enyorat. 

La primera frase dita després de la seva mort va ser  “La tonta s’ha mort”. 

Pintura: Tony Pol