Bernard Charoy |
—Perquè vull
absorbir el teu tarannà.
—Però, amb
això hi naixem, no es pot agafar ni donar.
—Doncs jo te’l
robaré!
—Hi com ho
faràs? Jo de bona gana te’l donaria per a no patir ni que patissis tu tampoc.
—Et mataré!
... I amb l’últim sospir m’empassaré la teva essència.
—No et serà
fàcil!
—Més del que
et penses!
—No vull dir
matar-me, sinó quedar-te amb una essència que no podria viure amb la mort cruel
d’un altre ser.
—T’has
oblidat de pensar que el meu tarannà si que ho pot permetre, i et mataré amb ell.
I quan desperti estaré amb el teu i no em constarà que ho hagi fet.
—Alguna cosa
falla! Perquè quan em matis i et quedis amb la meva essència jo recordaré tot
això. Ho has oblidat?
—No, també
ho tinc en compte!
—Hi com ho
penses arreglar?
—Dient-te el
molt que t’estimo i que em perdonis! El teu tarannà...recordes!
Notícia
d’última hora!
Una noia
jove ha estat trobada morta sobre un parterre florit de gladiols. La seva cara
denotava un lleuger somriure i una calma ancestral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada