Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 29 de març de 2013

Instruccions


—Uf! — va dir ell.
Ella el mirava de reüll.
—No poden donar instruccions més senzilles!—deia ell amb l’entrecella arronsada.
Ella seguia llegint el que tenia entre mans.
— Els que escriuen els passos a seguir es pensen que tots som enginyers.—continuava rondinant ell.
Ella va llevar la vista del paper i el va mirar amb desaprovació.
—Ara que coi vol dir amb “gire la cruz del tercer eslabon del número cuarto”?—rondinava ell.
Ella va optar per posar-se d’esquena a la situació.
—Ara ho entenc! Uf! No podien haver posat “gire la cruz y punto”?—raonava ell.
Ella començava a angoixar-se per moments.
—L’inventor hi devia passar temps fabricant aquest artefacte!— pensava ell amb veu alta.
Ella va arrugar el paper que tenia entre mans.
—“Monta fácil”, “Monta-fácil”, “Monta-hòst....— ell no va poder acabar la frase per un esclat de còlera vingut del darrera.
—Per la mort de Déu! És un mini-tamboret per posar un teeeeeest! No cal ni mirar les instruccions, tot és acoblable—mentre deia tot això li va agafar les instruccions i va veure l’increïble. Les instruccions eren  un dibuix de quatre potes i una base, sense cap mena de comentari. Ella se’l va mirar incrèdula.
—No t’enfadis nena! Tan sols volia exagerar la meva funció d’ajuda a la llar.
Ella, durant tot aquell dia va rondinar en tot el que feia dins la llar i ell va haver d’escoltar sense poder posar cullerada. El foc controlat i exagerat se li havia girat en contra pel vent vingut del darrera.