Des del càncer vaig veure claríssim, com una revelació,
que la vida era un joc. Els de dalt juguen a escacs i son les peces fortes. Els
de baix, nosaltres, som els peons. Els de dalt juguen i fan “jacque mate”
quan volen, els de baix ens limitem a jugar al joc de l’oca, amb la vessant que
els daus els llença la mateixa vida. El que no m’hauria imaginat mai es que a
la casella del confinament i poguéssim cabre tants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada