No discernia el que deia aquella veu del que cantava. L’únic que experimentava era la pura vibració de les notes musicals ben acoblades. Una cama lliscava darrera de l’altra, els peus anaven sols, el cos es movia segons on es dirigien les passes incontrolables. El sentiment de volar era tan vigorós que per uns breus instants, entre les notes i la veu del cantor, la vida se li convertí en un punt infinit que abastà tot l’entorn, no hi havia ni principi ni fi, era tot un batec farcit de color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada