L’únic virus
que palpo i veig, és el de la virulència humana amb totes les lletres i en tot
els sentits. Aquesta es filtre en tots el àmbits que puc arribar a conèixer. La
maldat humana no té límits, com tampoc la bondat, aquesta que trobo en tots els
racons on miro quan no deixo apoderar-me per les espines i les fletxes que
arriben d’arreu. Advoco per aquesta des de que em llevo fins que vaig a dormir.
Aquesta és la que vull en el meu món, on no qualsevol pot entendre. Allunyar-se
del victimisme i l’ego del que molts éssers humans en viuen és la fita més gran
a la que podem enfrontar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada