Sóc dissident, sí! Sóc incapaç d’acceptar unes normes abominables contra-natura. No vull ser ovella del ramat, vull ser persona en tot moment i envoltar-me de persones, no de lloros que repeteixen tot el que els inculquen oblidant-se de que poden tenir criteri propi. La zona de confort és l'avant-sala de l’infern, de la vida no viscuda, dels sentiments no expressats, dels somriures perduts, de les alegries amagades. No crec en els medis oficials de notícies, i molt menys en els anuncis patrocinadors de consumisme. No tolero els programes televisius usats per tenir a la gent entretinguda per evitar qualsevol pensament, i molt menys als tertulians que parlen majoritàriament per omplir temps suposant i creant situacions que ni tan sols es compliran. No crec en els polítics, i molt menys en els que es creuen polítics i tan sols són “galls” de corral. Sí, sóc dissident!
Il·lustració de Yaoyao Ma Van
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada