Quan els sentits no palpables s’alien ,
no saps mai on et portaran. Tant pot ser
que alcis el vol sense límits, o bé, llisquis
en baixada lliure sense fre. De totes maneres,
en les dos vessants, la tornada
a la realitat és abruptament irritant.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada