Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 2 de maig de 2012

LA MORT


Sense donar cap toc
la cancel·la se t’obre
i en coneixes el joc,
fins i tot del més pobre.
Ets selecte senyora
amb subtil elegància,
transitant a tothora
deixant mala fragància.
T’endinses amb confiança,
no deixant de somriure
degut a la mancança
del poder de reviure.
Marques la condició,
ignores, no en comprens
que amb la teva addicció
molt de dolor desprens.
I amb orgull de triomf
marxes acompanyada.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

realment, molt bo!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Ella és així...

Miquel ha dit...

Me vas sorprenent cada día. Molt be.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Això m'agrada...així no t'avorriràs de llegir-me Miquel!!!

Josep ha dit...

Si hom vol, tot rercomença, fins hi tot la mort de l'Amor

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Quan els estralls són fondos no Josep!