Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 17 de febrer de 2012

COM SEMPRE...


Caminava guaitant, com sempre, per davant del cafè on esmorzaves. T’hi vaig veure un dia i mai més vaig deixar de mirar. Tu, com sempre, estaves llegint el diari i com sempre amb la tassa fumejant entre els dits. Mentre tu elaboraves aquest ritual quotidià, jo n’elaborava un altre un xic diferent. Un dia, com sempre, mirant a través de l’aparador buscant-te vaig topar de front amb un home que duia barret, dic duia barret, perquè es va quedar sense després del nostre xoc, el barret havia anat a parar dins d’un bassal.   Un altre dia, vaig lliscà per un tall d’alguna verdura provinent del mercat del costat, com sempre tot buscant-te a través del vitrall. Tot això passava, com sempre, mentre tu esmorzaves i llegies la premsa. Mai havíem creuat una trista mirada. Eres el meu amor platònic i jo la teva ferida seguidora. Un amor físicament dolorós, com sempre, darrera el vitrall del cafè.