Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 23 d’agost de 2015

TIRÀ

Estic perduda entre mig de gent
atrafegada per arribar a algun lloc
on hauran de parar per haver arribat
a la fita final. Em pregunto:
—Per què tanta pressa?, si el temps
és una il·lusió del nostre dictador: el cervell.
La ment ens té presoners. Cada “cap” té
el seu propi tirà. La rebel·lió dintre cada món
particular succeeix tan sols quan ens parem
i pensem. Pensar és perillós,  molt perillós!
És l’exèrcit que batalla per viure en llibertat.


Pintura Pablo Picasso

6 comentaris:

Ramon Fargas ha dit...

Solució: NO PENSAR

Mònica HUIX-MAS ha dit...

jajajajajajaj...Ramon mala solució dones ;-)

Josep Maria Munne ha dit...

Potser pensar millor en el que cal pensar

Mònica HUIX-MAS ha dit...

També, també Josep Ma

Anònim ha dit...

Pensem? o pensem que pensem?

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Penso que pensem que pensem pensar!