Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 30 d’abril de 2012

MELANGIA


Com recuperar els dies tendres  
viscuts al llarg de la meva  existència
quan n’era pura innocència,
sorprenent-me sovint  mentre
tot mirant el blau del cel
voltejava  els plataners.
Tot el que em resta d’aquell plaer  
són records que la memòria  no esborra,  
que m’acompanyen a tothora
encoratjant-me la vida de ple,
cobrint-me amb un transparent vel
per reviure tantes hores sensibles
molt a prop dels plataners.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Que bonic transformar els sentiments en paraules, hi han que només tenim els sentiments ,tú tens les dues coses.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Miquel, tens els sentiments que són paraules no escrites ;-)...Moltes gràcies!!!!