Com recuperar els dies tendres
viscuts al llarg de la meva existència
quan n’era pura innocència,
sorprenent-me sovint mentre
tot mirant el blau del cel
voltejava els plataners.
Tot el que em resta d’aquell plaer
són records que la memòria no esborra,
que m’acompanyen a tothora
encoratjant-me la vida de ple,
cobrint-me amb un transparent vel
per reviure tantes hores sensibles
molt a prop dels plataners.
2 comentaris:
Que bonic transformar els sentiments en paraules, hi han que només tenim els sentiments ,tú tens les dues coses.
Miquel, tens els sentiments que són paraules no escrites ;-)...Moltes gràcies!!!!
Publica un comentari a l'entrada