Un riu de
mar brava avançava contra corrent.
Era
incomprensible, però al mateix temps extraordinari.
Les ones pujaven,
no baixaven. Els arbres s’abocaven
a una imatge
surrealista que no comprenien.
Les branques
tremolaven i les fulles ploraven.
L’expectativa
creixia per moments. El sol havia desaparegut,
la lluna
havia ocupat el seu lloc i la seva claror, també.
Una fulla
vermellosa voleiava contra del vent que bufava
sigil·losament.
Un gripau l’observava des del seu recés.
Un mussol
blanc mirava a l’insecte que estava atònit. Res
era el que
semblava, tan sols la vista i la imaginació
de la
tortuga que havia caigut quedant capgirada
sota el
roure del costat del riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada