Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 1 de maig de 2012

REAL O VERTADER ?


Un riu de mar brava avançava contra corrent.
Era incomprensible, però al mateix  temps  extraordinari.
Les ones pujaven, no baixaven. Els arbres s’abocaven
a una imatge surrealista que no comprenien.
Les branques tremolaven i  les fulles ploraven.
L’expectativa creixia per moments. El sol havia desaparegut,
la lluna havia ocupat el seu lloc i la seva claror, també.
Una fulla vermellosa voleiava contra del vent que bufava
sigil·losament. Un gripau l’observava des del  seu recés.
Un mussol blanc mirava a l’insecte que estava atònit. Res
era el que semblava, tan sols la vista i la imaginació
de la tortuga que havia caigut quedant capgirada
sota el roure del costat del riu.