Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 3 de maig de 2012

VUIT DIES


Esmicolada sota la cadira  
busco inquieta a tots els hereus.
Daurats punts de petita mida
s’escampen per tot arreu;
desconcertants bocins de mi.
Aquesta estança blava 
de cortinatges llargs 
que des d’anit em cuida
ocultant-me la cara
amb restes de llençols blancs
m’incita a recompondre’m.
Aquí, just en aquest lloc,
hi habita una essència estranya
amb traç dur i ambient fred.
He d’enfrontar-m’hi!
La claredat, color violeta fort,
avança follament pels finestrals
de vidres i miralls glaçats.
Encenalls de mi es retroben
entre l’enrajolat i l’acer,
del palauet facultatiu, on
tu i jo, mare, n'estem preses.