diumenge, 29 d’abril del 2012

T'ESTIMO


He aprés a estimar-te, rebutjant  el jutjar,
intentant comprendre l’estimació
des de l’arrel. Jo no t’he escollit,
o tal vegada sí, tan se val això.
Almenys, ara, podem avançar de costat,
al mateix pas, sense cap remordiment. 
Et vull al mateix moment
que baixes al món perdut.
En cada ocasió que lluites
per un sentiment malbaratat.
T’estimo entitat meva!  
Així, també puc estimar-me jo,

La teva malmesa i esgotada ànima.



6 comentaris:

Hermann Blum ha dit...

Que bonic! Realment sembla que estiguis enamorada! una abraçada. Hermann

Mònica HUIX-MAS ha dit...

La meva ànima ha tingut que enemorar-se del meu cos per poder acceptar i viure Hermann!!! Un petó!!!

Hermann Blum ha dit...

Carai cada paraula que surt del teu teclat es ben profunda!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Com ja saps Hermann, em va caure un llibre pel cap ;-)... UNA ABRAÇADA!!!

Hermann Blum ha dit...

així també vas descobrir la gravetat!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Aquesta, més que descobrir-la, la vaig NOTAR!!!! ;-)))