dimecres, 29 de novembre del 2017

Temperatura gèlida





Plovia, feia fred i estava cansada. Es mullava, l’abric i la bufanda no l’escalfaven i l’esgotament anava a més. En arribar a casa es va canviar la roba, es va escalfar llet i se’n va anar al llit. Allà ja no es mullava i podria descansar. El fred, però, no se’l treia. No era fred de cos, ella ho sabia, era fred d'ànima. Aquesta fredor, tan sols la podia escalfar l’amor, l’amor que no tenia, l’amor que esperava, l’amor de l’estima, l’amor de vida, l’amor del que parlen els poetes, i que pocs, molt pocs, descobreixen i viuen. Tal vegada, algun dia, només tal vegada, algun dia el trobi.

dilluns, 27 de novembre del 2017

El fantasma del pànic



En els suburbis de la felicitat hi ha molts guetos . El més gran és el de les il·lusions no viscudes per la por. Allà, els desitjos no complerts es viuen en plenitud i tots ells porten el nom de qui no els ha complert. Hi ha molts de noms, molts. El gueto del costat, que és el del gust no provat, se’ls miren amb un somriure i pensen que els humans que han perdut aquelles il·lusions, han perdut més que el desig, han perdut una vivència per la por a un risc absurd.

Pintura Sergio Cerchi

divendres, 24 de novembre del 2017

Penetra'm






Mira’m als ulls, però no em miris els ulls, travessa'ls i contempla amb la ment buida de creences tot el que sóc. Allí trobaràs la resposta que et farà sentir la realitat de mi.













Pintura Romina Lerda

dilluns, 20 de novembre del 2017

Ressorgir



I per fi els núvols es van dissipar, i el sol va brillar donant una claredat inusual. La fruita podrida va caure, la verda restava a l’espera i la madura...la madura va fer la feina que li corresponia; donar aliment a qui el necessitava per seguir endavant.


dissabte, 18 de novembre del 2017

"help"


Crec que el que vivim en aquest món és una pel·lícula muntada per l’univers. Nosaltres som els protagonistes inconscients de les històries. Això sí, el guionista te una sorna que no se l’acaba. A l’espai deuen haver-hi unes cues impressionants per poder veure com ens en sortim de les bromes que ens gasta el que dissenya els arguments. Tot plegat fa pena i desperta tendresa, som vulnerables i ens creiem forts.

divendres, 17 de novembre del 2017

Eren grogues




El roser havia fet florir dues roses grogues, una de gran i bonica i l’altra petita i descolorida. La petitona es va morir, la gran també. Hem de viure de ple la resta del temps que ens queda, ja que la vida va seguida de la mort.

dijous, 16 de novembre del 2017

"EL" terminació

Observava la baixada del sol de la tarda, ho feia des del gronxador de la terrassa. No pensava en res, tan sols mirava. De sobte va notar uns braços que l’acollien càlidament. Allà, però, no hi havia ningú. Tot seguit ho va comprendre, una ploma blanca es va allotjar sobre la manta que li tapava les cames.

dimecres, 15 de novembre del 2017

Desamor



Mentre li acariciava l’esquena, cantava interiorment una cançó que va aprendre de petita, li evocava records d’amor de la infantesa. Per moments va desaparèixer del lloc i es va trobar amb el somriure de la  senyora que li va fer viure una infància  diferent i gratificant. Va tornar a la realitat amb mirada trista: ni era aquella època ni ell desprenia amor.

dimarts, 14 de novembre del 2017

Esquirolets


No puc beure del sant grial, perquè aquest m’ha estat vetat, no per independent sinó per republicana. No tothom està preparat per beure i viure la llibertat en tots els seus aspectes, sobretot a qui té por d’ell mateix, negant-se així una oportunitat per renéixer.

dilluns, 13 de novembre del 2017

Mostres d'amor



Quan el matí et somriu, la tarda et pica l’ullet
i la nit t‘embolcalla de pau, saps que estàs acollida 
pel sol i protegida per la lluna. Les pors dels altres 
no t’arrastren i la vida et dona la benvinguda.

diumenge, 12 de novembre del 2017

El fet, no la causa


Havien sortit de bon matí, ell ben despert, ella mig adormida. El trajecte no era massa llarg, el sol il·luminava amb potència amagada, total no hi havia sol tampoc, estava ennuvolat. Ella només frisava per un tallat ben carregat, ell passava de llarg totes les àrees de servei. Ella les veia passar com si marxessin a tota velocitat en direcció contraria. Per molt que ella rondinés, ell tirava carretera amunt. Aquí va descobrir que per poder fer un tallat només calia tocar-li els collons, literalment. Va funcionar, però aleshores ella ja estava ben desperta i sense haver pres el tallat.

dijous, 9 de novembre del 2017

1-O / 21-D




                                                                 1-O    =  Porra al canto !   

                                                                 21-D  =  Urnes !   

                                                                 22-D  = Hòsties segures !


diumenge, 5 de novembre del 2017

Balcons vius




Obrir les balconades de l’ànima et fa veure que pot existir un món, el teu, ple de coses que et manquen. Quan aquestes resten tancades fins i tot amb llisquet, no hi ha cap probabilitat de que entri ni un bri d’aire fresc i net. Tancar-se és el somni de la ment, on ella et fa de tot i més, i a sobre, et fa veure que té raó.

dimecres, 1 de novembre del 2017

Tres discòrdies


Quina culpa té la ment que el cor sigui tan apassionat i l’ànima sempre estigui a favor del cor. Quina culpa té el cor que l’ànima el segueixi i la ment el bloquegi. Quina culpa té l’ànima que la ment sigui tan humana i el cor tan espiritual. Quina culpa tinc jo de tenir aquest tres blocs discutint-se a diari.

L'acompanyant

Es van posar a caminar muntanya a munt. Ella, rovellada com estava de temps de quietud, va tornar a experimentar la grata sensació de l’aire, les olors i les sensacions oblidades. Va aguantar estoicament fins arribar al cim. Allà es va trobar a ella mateixa i les seves il·lusions. Mentre baixava per tornar al punt de partida va entendre que no era el caminar que feia sentir-la viva, sinó la companyia d’un silenci respectat per l’acompanyant que l’havia escollit per viure aquell retall de vida.