La part positiva d'aquesta època o etapa que ens ha tocat viure es veure realment on radica la part pensant de tot cervell. El pensament lògic i amb criteri ha passat a ser una reliquia exquisida. Quan el cervell no s,usa, aquest es converteix en un moble farcit de calaixos tancats, impossibles d,obrir, s'han atrofiat, s'han inflat, la majoria resten buits...i el més fotut és la desaparició dels ebanistes per crear mobles amb encant.
2 comentaris:
Obrir i tancar, obrir i tancar... tampoc és garantia de inteligencia, però sí et puc assegurar que el calaix s'erosionarà amb aquest ús descontrolat
Sí, tens raó, més el calaix erosionat haura pogut esbrinar i sentir el que és la vida.
Publica un comentari a l'entrada