Quan llàgrimes blanques brollen
sense fre, sense més aturador que
el d'un mocador agafat a l’atzar,
reconeixes el gran amor incondicional
que han ofert, que han regalat,
que han lliurat sense cap barrera,
igual a una terra sense fronteres,
planera, florida, amb petits oasis
on l’aigua te gust a grandesa de cor.
Pintura Gil Maria Rocio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada