Crec que el que vivim en
aquest món és una pel·lícula muntada per l’univers. Nosaltres som els protagonistes
inconscients de les històries. Això sí, el guionista te una sorna que no se l’acaba.
A l’espai deuen haver-hi unes cues impressionants per poder veure com ens en
sortim de les bromes que ens gasta el que dissenya els arguments. Tot plegat fa
pena i desperta tendresa, som vulnerables i ens creiem forts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada