Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 25 de febrer de 2018

El "mal" en estat pur


Com cada matí de cada dia anava directe a la cuina a prendre cafè, però aquell matí les coses van ser diferents. No pas per a ella, sinó pel veí que estava cridant com un boig. Ella sobresaltada va sortir a la balconada.
-Pabloooo!- va cridar ella.
-Micaaaaaaaaa! -cridava l’home desesperat.
-Però per Déu! Que et passa?-digué ella, però sense poder veure’l, ja que ell cridava des d’alguna part del pis.
-Micaaaaaaaaaa! Que m’he quedat immobilitzat per culpa d’ell!-va dir l’home ben esverat.
-Però qui és ell?
-No ho sé Mica! Ni puta idea!
-Doncs com no m’obris la porta no sé com entrar...
-Pel balcó Mica, pel balcó!
Vivien tots dos en un sisè pis.
-Que vols que em mati potser?
-Micaaaa tranquil·la, ja estem morts!-digué la veu de l’home. Ella, en aquell moment ho va entendre tot.
-Pablooooooo! Fés el puto favor de canviar el canal de la televisió, estàs mirant algun canal de la tv espanyola...
-Hòstia! És veritat! Ufffff...gràcies Mica! Aquesta gent em fa perdre el nord.
La Mica va tornar al llit per tornar a repetir el ritual de poder anar directa a la cuina a fer el cafè i esperar amb il·lusió un nou dia.


Il·lustració Oscar Noguera

4 comentaris:

Pere ha dit...

Esta clar que en Pablo està bojament enamorat de la Mica i ja no sap que inventar-se per cridar la seva atenció....ella ho sap des del primer dia, és una dona...!!!
Petons!
Pere

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Pereeeeeeeee que em guanyes amb imaginació...jajajaajajajaja

Pere ha dit...

Princesa, soc un pobre analfabet que no t'arriba ni a la sola de les sabates!
Petons!
Pere

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Alsa aquíiiiiiiiii