El "mal" en estat pur

Com cada matí de cada dia anava directe a la cuina a prendre cafè, però aquell matí les coses van ser diferents. No pas per a ella, sinó pel veí que estava cridant com un boig. Ella sobresaltada va sortir a la balconada.

-Pabloooo!- va cridar ella.

-Micaaaaaaaaa! -cridava l’home desesperat.

-Però per Déu! Que et passa?-digué ella, però sense poder veure’l, ja que ell cridava des d’alguna part del pis.

-Micaaaaaaaaaa! Que m’he quedat immobilitzat per culpa d’ell!-va dir l’home ben esverat.

-Però qui és ell?

-No ho sé Mica! Ni puta idea!

-Doncs com no m’obris la porta no sé com entrar...

-Pel balcó Mica, pel balcó!

Vivien tots dos en un sisè pis.

-Que vols que em mati potser?

-Micaaaa tranquil·la, ja estem morts!-digué la veu de l’home. Ella, en aquell moment ho va entendre tot.

-Pablooooooo! Fés el puto favor de canviar el canal de la televisió, estàs mirant algun canal de la tv espanyola...

-Hòstia! És veritat! Ufffff...gràcies Mica! Aquesta gent em fa perdre el nord.

La Mica va tornar al llit per tornar a repetir el ritual de poder anar directa a la cuina a fer el cafè i esperar amb il·lusió un nou dia.

Il·lustració Oscar Noguera