Es van posar a caminar
muntanya a munt. Ella, rovellada com estava de temps de quietud, va tornar a
experimentar la grata sensació de l’aire, les olors i les sensacions oblidades.
Va aguantar estoicament fins arribar al cim. Allà es va trobar a ella mateixa i
les seves il·lusions. Mentre baixava per tornar al punt de partida va entendre
que no era el caminar que feia sentir-la viva, sinó la companyia d’un silenci
respectat per l’acompanyant que l’havia escollit per viure aquell retall de
vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada